El desembre del 1831, el naturalista Charles Darwin, amb només 22 anys, s’enrolava a bord del 'Beagle' per emprendre una expedició científica de cinc anys al voltant del món. Durant el viatge es va dedicar a observar les formes geològiques dels continents i, entre d’altres, va recollir dades meteorològiques i dels corrents marins.

El 'Beagle' va vorejar el continent sud-americà i a mitjan setembre del 1835 va fondejar a l’arxipèlag de les Galápagos, abans de prosseguir cap a Austràlia. L’arxipèlag, fins a aquell moment amagatall de pirates i punt de trobada de baleners, consta de 13 illes grans i una cinquantena de petites, prop d’uns 7.800 quilòmetres quadrats de superfície que avui són reserva de la biosfera. Darwin va explorar les illes durant sis setmanes. Va prendre mostres de la seva flora i fauna, sobretot de les característiques dels seus pinsans.

L'evolució dels pinsans de les Galápagos
Al seu retorn va concloure que, quan els pinsans van arribar a les Galápagos, pertanyien a la mateixa espècie, però, amb el temps, els d’una illa s’havien diferenciat dels d’una altra pel tipus de menjar que hi havia en cadascuna: així havien sorgit espècies noves. Aquesta observació va ser cabdal per redactar la seva teoria sobre 'L’origen de les espècies mitjançant la selecció natural', que es publicaria el 1859.

Actualment l’arxipèlag pertany a Equador, té uns 10.000 habitants i és parada obligada per a molts creuers. Les seves platges continuen sent tan impressionants com quan el jove naturalista anglès va desembarcar-hi fa 170 anys ignorant que canviaria la concepció del món fins aleshores.