Sobre els bandolers generosos se n'ha escrit molt, bona gent de trabuc que suposadament robaven als rics per donar-ho als pobres. En tot cas, en aquella època en què els bons esquarteraven els delinqüents i la tortura era una pràctica acceptada, ens podem imaginar que ni els bons devien ser tan bons ni els dolents devien ser tan dolents.

Parlem concretament de mitjan segle XIX, quan el general Riego va reinstaurar la constitució liberal de Cadis el 1820 i a Catalunya van aparèixer una gran quantitat de partides reialistes que defensaven l'absolutisme donant cops esporàdics per tot el país. Així, hi havia les bandes del Jep dels Estanys, del Tomàs el Misses, del Trapense i, finalment, la d'Ermengol Serrat el Pare, que és la que ens interessa.

Del Pare se sap, per exemple, que va segrestar un propietari de Cubells i en va cobrar un rescat de 400 unces d'or. D'un altre segrest a un tal Codina, veí d'un poble prop de Tàrrega, en va obtenir 100 unces d'or. El Pare va assaltar fins i tot l'església del seu propi poble: Preixana, a l'Urgell, el 1826, i va clavar dues ganivetades al senyor rector. I per acabar de reblar el perfil del personatge, quan els seus parents van construir un forn al poble, el 1833, va decidir cremar el forn que ja hi havia per eliminar la competència.

Crims guiats per la superstició
Però cap no té a veure amb les atrocitats que sembla que va cometre arran d'una superstició en la qual creia fermament. Hi havia a l'època una cançó popular que es deia L'hostal de la Peira, amb un fragment que deia: "Un braç de criatura / al foc varen tirar. qui està despert, s'adorm / qui dorm, dormit està" i d'on va sortir la superstició que si un lladre tallava un braç a un infant nonat i el llençava per la xemeneia a l'interior d'una casa, tots els habitants immediatament s'adormien, deixant pas lliure als malfactors que podien robar tant com volien. Ermengol Serrat creia fermament en aquesta dita, i quan el van detenir els Mossos de les Esquadres de Catalunya, el dia 20 de març del 1850, el van acusar de diversos assassinats de dones embarassades comesos amb la intenció d'efectuar el terrible ritual.

La lletra completa de la cançó

A l'hostal de la Peira dames hi van anar.
Ja truquen a la porta; ja responen : — Qui hi ha?
— Som unes pobres dames: si ns voleu allotjar.
— Obre-ls la porta, moça, i deixa-les entrar.—
Diuen a la mestressa: — Què hi ha pera sopar?
— N'hi ha tunyina amb ceva, bolets amb bacallà.—
La una no té gana, l'altra no vol menjar,
l'altra està prenyadeta i al llit se'n vol anar.
Demanen una cambra per poder-s'hi tancar.
La moça se les mira: no li van agradar.
— Agafa 'l llum, tu, moça. Ves-les-hi a acompanyar.—
Quan foren a la cambra se varen despullar.
La moça n'es traidora: pel pany les va guaitar.
Se'n baixa a baix la moça: se'n posa a sospirar.
— De què sospires, moça? Què tens per sospirar?
— Què haig de tenir, mestressa? Que nos volen robar:
porten calceta curta, pistoles als costats.
Aneu al llit, mestressa, que anit jo vui vetllar;
que avui, si no m'enganyo, nos tenen de robar.—
Al sê al llit la mestressa, ella a l'escó's posà.
Quan són les dèu tocades els lladres van baixar.
Ja van de cambra en cambra per veure què hi haurà;
se'n baixen a la cuina: la moça hi van trobâ.
Quan entren a la cuina ella's posa a roncâ:
ne feia l'adormida damunt d'uns sacs de gra.
Tres gotetes de cera al pit n'hi van tirâ.
La moça n'es traidora: ronca que més roncà.
Lo un ne deia a l'altre: — Ben adormida esta.—
Un braç de criatura al foc ne van tira.
— Qui està despert, s'adorm; qui dorm, dormit s'està.—
Ja'n surten al defòra, se'n posen a xiula.
La moça n'es traidora: la porta 'ls va tancar.
— Obre la porta, moça: cent escuts te'n vui dar.
— Ni per cent ni cinquanta la porta s'obrirà.
— Aquell braç de criatura si me'l volguessis dar.
— El braç bé te'l daria, més no'l puc apagar.

— Dins la gerra de l'oli tira'l: s'apagarà.
— Per ont vos el daria, per ont vos el puc dar?
— Dóna-me'l per la porta, per 'quest forat que hi ha.—
La moça n'es traidora: a la cuina se'n va,
'gafa 'l braç de criatura, el tallant a l'altra mà.
— Treu la mà per la porta, que'l braç te vui donar.—
Pensant-se que li dava, el seu li va tallar.
— T'asseguro, criada, que me l'has de pagar:
amb la sang de tes venes la mà me'n vui rentar,
i amb ta cabellera me la vui aixugar.
Hostaler de la Peira te'n pots ben recordar:
a la teva criada la pots ben estimar,
que t'ha salvat la vida i l'hostal de robar
Dels tres fills que tu'n tens li pots donar a triar.
si 'l petit no li agrada, l'hereu li pots donar.