El juny de 1314, el rei Robert de Bruce I es va enfrontar amb l'exèrcit d'Eduard II d'Anglaterra als afores de la ciutat escocesa de Stirling. Els d'Escòcia es van proclamar vencedors i la lluita va servir per posar fi a gairebé 30 anys d'ingerències angleses en els afers escocesos. I és que el 1286, la mort del rei Alexandre III d'Escòcia havia deixat el regne sense descendència i des de llavors els anglesos havien controlat amb intermitències i amb més o menys eficàcia els seus veïns del nord. Però primer William Wallace i més tard Robert de Bruce I els ho van posar difícil, i a Bannockburn, finalment, els escocesos van poder proclamar la plena independència, malgrat que a efectes pràctics no seria reconeguda fins al 1320.

El Museu de la Batalla de Bannockburn, un equipament en ple camp de batalla
Més de 700 anys després, el camp de batalla on es van enfrontar els exèrcits d'Escòcia i Anglaterra és un extens terreny pla, verd i desproveït d'arbres, que limita amb els carrers de cases baixes de Bannockburn, un poble tranquil situat dues milles al sud del castell de Stirling. I, si no fos per l'escultura de bronze de Robert de Bruce I que s'hi va instal·lar als anys 60, res no faria pensar que en aquest entorn plàcid es va decidir un dels enfrontaments més decisius de la història medieval d'Escòcia. A una cinquantena de metres, s'hi va construir el Museu de la Batalla de Bannockburn, un edifici petit i discret —es confon amb l'entorn— que va obrir les seves portes l'any 2014.

"Més que un museu, en realitat és una instal·lació tecnològica. Ens hauria agradat poder-hi exposar objectes i, de fet, vam fer prospeccions arqueològiques per trobar elements de l'època, però més enllà d'algunes peces de ceràmica i puntes de fletxa, no han aparegut restes que puguem exposar", explicava Derek Alexander, arqueòleg i un dels assessors del nou centre. "Ara bé, el resultat de les prospeccions ens ha servit per delimitar el terreny de l'enfrontament, deduir elements paisatgístics de l'època i reconstruir amb rigor i de manera virtual la batalla", afegia. I a manca d'objectes, doncs, un dels atractius principals del centre és la pantalla de cinema de gairebé 360º que permet gaudir d'una recreació de l'enfrontament en 3D. "Volíem que els visitants se sentissin espectadors directes de la història i per això, encara que sigui de manera virtual, els situem al mig de la lluita, entre cavalls, arquers i soldats que surten de la pantalla per tots costats, com si fossin en el mateix camp de batalla", explicava Scott McMaster, director del museu.

Recreació digital de l'orografia de la batalla
I després de submergir-se en els atacs, els visitants poden posar en pràctica les seves habilitats en tàctica militar en una de les sales adjacents, on una taula circular digital recrea l'orografia de la batalla. Cada un dels jugadors disposats al voltant del taulell comanda una tropa de soldats —anglesos o escocesos, segons l'assignació que decideix un dels tècnics del museu— i els ha de moure digitalment sobre el terreny per batre l'enemic i conquerir el castell de Stirling. I qui en acabar tingui ganes de més realisme, sempre es pot esperar al darrer cap de setmana de juny, quan, coincidint amb la data exacta de la batalla, s'organitza un festival de recreació històrica que permet moure's per campaments de l'època i entre soldats de carn i ossos.