Com era l'economia romana?
Fem un repàs general al model financer que regia la societat fa 2.000 anys

Al principi de la nostra era, l'imperi Romà estenia el seu domini al voltant del Mare Nostrum i abraçava bona part d'Europa (central i meridional, amb Britània), el nord d'Àfrica (del Marroc a Egipte) i Àsia (el Pròxim Orient i part de l'Orient Mitjà). Hi havia un poder central, però dintre de les diverses províncies, les ciutats gaudien d'una certa autonomia.
La moneda única era l'as i els seus múltiples (sestercis, denaris i auris). Arreu s'explotaven amb eficàcia els recursos naturals més diversos: agrícoles, ramaders, pesquers, miners, forestals, l'aigua… amb una xarxa de distribució i redistribució veritablement sorprenent dins del món antic, que feia que un producte pogués arribar a les terres més llunyanes. Les grans autopistes eren el mar i els rius, i s'usaven les vies terrestres quan mancaven les primeres.
Si parlem de productes manufacturats, podríem començar a emprar el terme d'industrialització, tenint en compte que per a les ceràmiques de taula hi havia centres amb forns capaços de coure alhora 40.000 peces. Per la seva banda, el sistema fiscal funcionava d'una manera certament eficient i s'havien de pagar impostos i taxes en passar d'una província a una altra. Amb tot això, malgrat les distàncies, es posa de manifest una vegada més la modernitat del món romà, un dels pilars del món occidental actual.
Comentaris