Al principi de la nostra era, l'imperi Romà estenia el seu domini al voltant del Mare Nostrum i abraçava bona part d'Europa (central i meridional, amb Britània), el nord d'Àfrica (del Marroc a Egipte) i Àsia (el Pròxim Orient i part de l'Orient Mitjà). Hi havia un poder central, però dintre de les diverses províncies, les ciutats gaudien d'una certa autonomia.

La moneda única era l'as i els seus múltiples (sestercis, denaris i auris). Arreu s'explotaven amb eficàcia els recursos naturals més diversos: agrícoles, ramaders, pesquers, miners, forestals, l'aigua… amb una xarxa de distribució i redistribució veritablement sorprenent dins del món antic, que feia que un producte pogués arribar a les terres més llunyanes. Les grans autopistes eren el mar i els rius, i s'usaven les vies terrestres quan mancaven les primeres.

Si parlem de productes manufacturats, podríem començar a emprar el terme d'industrialització, tenint en compte que per a les ceràmiques de taula hi havia centres amb forns capaços de coure alhora 40.000 peces. Per la seva banda, el sistema fiscal funcionava d'una manera certament eficient i s'havien de pagar impostos i taxes en passar d'una província a una altra. Amb tot això, malgrat les distàncies, es posa de manifest una vegada més la modernitat del món romà, un dels pilars del món occidental actual.