Els soldats dels terços de l'Exèrcit es dividien en grups depenent de les armes que portessin: piques, rodel·les i espases o armes de foc. Entre aquestes últimes destacaven els mosquets, que tenien un gran abast, i l'arcabús, més lleuger i manejable, però més imprecís. Es necessitava força pràctica per carregar-lo.

Dels "apòstols" a la baqueta
En primer lloc, calia posar l'arma en posició vertical i abocar la pólvora a dins del canó. Els arcabussers la portaven sempre a sobre, en una dotzena de petits flascons que penjaven d'una banda ben fermada al pit i que rebien el nom popular dels "12 apòstols". A continuació agafaven, d'un saquet que duien penjat del cinturó, el projectil, que era una esfera de plom que habitualment ja duia incorporat un trosset de tela amb greix destinat a impedir que els gasos s'escapessin durant la ignició. Tot seguit, ho comprimien tot amb la baqueta, una extensa vara que es guardava a la part inferior del canó.

La metxa, sempre encesa
Arribats a aquest punt, l'arcabusser ja podia tornar a posar l'arma en posició horitzontal. El pas següent consistia a introduir una mica de pólvora de més qualitat a la cassoleta del mecanisme d'ignició. Aquesta pólvora refinada es duia a part, en un recipient específic en forma de corn, per facilitar la seva administració. El darrer pas consistia a apuntar a l'enemic i preparar la metxa, una corda gruixuda impregnada de salnitre que es mantenia encesa i es consumia lentament. El soldat només havia de bufar-la per revifar el foc, però en climes més humits sovint era missió impossible.

Poca cadència i precisió
Depenent de l'habilitat de l'arcabusser i del seu entorn, l'operació de càrrega podia durar entre 3 i 5 minuts. Tot plegat per disparar una sola bala que molt probablement no arribaria a fer blanc. Per millorar la precisió, els arcabussers formaven en fileres, però per augmentar les possibilitats d'èxit, el més efectiu era disparar a una distància d'entre 15 i 20 metres, gairebé a tocar de l'enemic.
 

BON COP DE FALÇ
Aquesta Diada, dediquem el número especial a la guerra dels Segadors i la Primera República Catalana. Repassem els motius polítics i econòmics que van dur les institucions catalanes a trencar amb la Corona de Castella, revivim els fets del Corpus de Sang, la proclamació de la República per part de Pau Clarís, la batalla de Montjuïc, la relació amb França o l'infaust Tractat dels Pirineus. Tot plegat per entendre un conflicte que té més lligams del que sembla amb la posterior  guerra de Successió. No et quedis sense el SÀPIENS especial de l'Onze de Setembre, ja al teu quiosc!