A vegades ens oblidem que quan parlem de la guerra de Successió parlem del primer conflicte globalitzat. Una disputa pel tron espanyol entre una família francesa i una d’austríaca acaba tenint com a perdedors els catalans i com a guanyadors els anglesos: això significa que en realitat es tractava d’una lluita pel repartiment del poder a Europa (és a dir, al món). Catalunya va ser un simple peó en aquest gran tauler d’escacs i va patir una desfeta terrible... Però, com ens veien a la resta del món durant aquests anys tan decisius? El capità Carleton, de Daniel Defoe, ens dona una visió externa del nostre conflicte.

Molt més que una aventura militar
Daniel Defoe, el conegut autor de Robinson Crusoe, ens ofereix un llibre militar, amb descripcions de la batalla d’Almansa i dels setges a Barcelona, però també i sobretot un llibre de viatges. El capità Carleton, escrit en primera persona, no solament descriu lluites ferotges. També es fixa en la gent del país, les ciutats, els costums, la religiositat mortificadora, la bellesa de les dones valencianes, els espais màgics com Montserrat (on es planteja irònicament si el nen Jesús és mulat per part de mare o de pare), les curses de braus, les temptacions de les monges, la brutícia de Madrid... El resultat és una península de discutible grau de civilització, en efecte. Però si de debò volem saber què som, serà bo que sapiguem com érem.