Sovint s'afirma que Estat Islàmic es finança gràcies a la venda del petroli que hi ha al territori que controlen, un cru que ningú no admet que compra però que principalment corre cap a Rússia. Però amb això sol la seva capacitat financera seria insuficient.

Impostos revolucionaris
La majoria de recursos els obté de l'aplicació rigorosa de la xaria: dels impostos directes als seus súbdits; de l'almoina obligatòria que tot bon musulmà ha de pagar —i tots els habitants dels territoris que ocupa EI ho són, de grat o per força—; dels rescats que paguen famílies o estats pels ostatges retinguts, i de la taxa que s'obliga a pagar a tothom qui decideix fugir del terror.

Tot plegat, sense oblidar la venda d'objectes d'art antic, fruit de l'espoli de jaciments arqueològics mesopotàmics o sirians… la majoria dels quals reapareixen en col·leccions privades d'Europa i els EUA. Ni, és clar, el narcotràfic: l'opi ha estat sempre un dels pilars de l'economia dels països de l'Orient Mitjà i, malgrat la puresa moral que imposa la xaria, no sembla que EI pretengui deixar-lo de banda.