Un cop quedaven clars els lideratges i les estratègies militars que se seguirien, els reis i prínceps començaven a recaptar diners i reclutar homes. Jaume I, per exemple, va dedicar nou mesos a dur a terme aquesta tasca. Va recórrer tots els seus dominis. Fins i tot els jueus col·laboraven en la comesa. Tot quedava per escrit. S'han conservat els contractes que va signar a Lleida entre el 5 i el 14 de maig de 1269 amb nobles i cavallers, on queda tot perfectament estipulat. El rei avançava diners perquè es preparessin per al viatge i ells es comprometien a presentar-se a Barcelona l'1 d'agost amb els cavalls i l'armament necessaris per a l'expedició. Un cavaller plenament armat cobrava un salari de set sous i mig al dia (un cavall normalment costava mil sous).

Paral·lelament, els armadors posaven les naus a punt i els funcionaris de la cort supervisaven que s'embarqués tot el que s'havia acordat per pagar a cada croat allò que li corresponia segons la seva categoria. S'havia de portar tot en vaixell, incloses les bèsties, les armes i els queviures. Els cavalls eren molt fràgils i per això cada cavaller en portava més d'un. També calia desmuntar les grans màquines de setge, com els manganells o els trabuquets, perquè potser els croats no trobarien fusta per fabricar-ne in situ.

Aquesta 'Pregunta amb història' forma part d'un extens reportatge titulat 'Catalans a les croades' que es va publicar al número 152 de SÀPIENS (febrer del 2015). Per llegir la peça completa, podeu adquirir la revista aquí.