OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Com s'organitzaven les croades?

Durant dos-cents anys, la fe més fervorosa i les batalles més cruentes van anar de la mà. La fe, les batalles... i una recerca efectiva de finançament

Anna Sàez
1 La maquinària diplomàtica
Segona Croada
Segona Croada

Les croades eren empreses d'una extraordinària complexitat. Primer es posava en marxa la maquinària diplomàtica. No es podia anar a Terra Santa a batallar sense que ho autoritzés el papa. Sovint el pontífex ho feia per la insistència del regne de Jerusalem, que demanava ajuda. Un cop es promulgava la croada, encara hi havia mesos de feina feixuga. Calia trobar els recursos necessaris per finançar el viatge, que era extraordinàriament car, i reunir un exèrcit que, tot sovint, requeria fer una filigrana d'aliances entre els diferents estats de la cristiandat.

2 El finançament

Un cop quedaven clars els lideratges i les estratègies militars que se seguirien, els reis i prínceps començaven a recaptar diners i reclutar homes. Jaume I, per exemple, va dedicar nou mesos a dur a terme aquesta tasca. Va recórrer tots els seus dominis. Fins i tot els jueus col·laboraven en la comesa. Tot quedava per escrit. S'han conservat els contractes que va signar a Lleida entre el 5 i el 14 de maig de 1269 amb nobles i cavallers, on queda tot perfectament estipulat. El rei avançava diners perquè es preparessin per al viatge i ells es comprometien a presentar-se a Barcelona l'1 d'agost amb els cavalls i l'armament necessaris per a l'expedició. Un cavaller plenament armat cobrava un salari de set sous i mig al dia (un cavall normalment costava mil sous).

3 Gestions abans d'embarcar

Paral·lelament, els armadors posaven les naus a punt i els funcionaris de la cort supervisaven que s'embarqués tot el que s'havia acordat per pagar a cada croat allò que li corresponia segons la seva categoria. S'havia de portar tot en vaixell, incloses les bèsties, les armes i els queviures. Els cavalls eren molt fràgils i per això cada cavaller en portava més d'un. També calia desmuntar les grans màquines de setge, com els manganells o els trabuquets, perquè potser els croats no trobarien fusta per fabricar-ne in situ.

Aquesta 'Pregunta amb història' forma part d'un extens reportatge titulat 'Catalans a les croades' que es va publicar al número 152 de SÀPIENS (febrer del 2015). Per llegir la peça completa, podeu adquirir la revista aquí.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto