Al peu de la serra del Tallat, entre l’Urgell i la Conca de Barberà, hi ha un poble d’aquells que sembla que només puguin existir a les pàgines d’una guia turística. Tot és monumental a Vallbona de les Monges, començant pel bell monestir que li dóna nom i que juntament amb Poblet i Santes Creus conformen l’anomenada ‘ruta del Cister’.

El monestir va ser fundat el 1153 per Ramon de Vallbona, un personatge que va aglutinar al seu voltant algunes comunitats d’ermitans. Aquest mateix any ja apareix documentada l’església monacal de Santa Maria, de la regla de sant Benet. Una mica més tard, el 1175, el seu fundador va decidir separar les comunitats masculina i femenina: els homes es van traslladar a Montsant i les dones es van incorporar a l’orde del Cister. La primera abadessa fou Òria Ramírez, una de les quatre germanes que va arribar del monestir de Tulebras, a Navarra. Malgrat l’’ora et labora’ que presideix la vida monacal, les dones més importants de la Corona d’Aragó, filles de la noblesa, optaven per Vallbona quan decidien fer-se monges. Potser per això la reina Violant d’Hongria, segona dona de Jaume I, i la seva filla Sança van demanar ser enterrades al monestir.

Un nou poble per salvar el monestir
Al segle XVI, el cenobi va afrontar una nova etapa, ja que el concili de Trento prohibia que les comunitats religioses femenines estiguessin ubicades en indrets solitaris. Les monges de Vallbona no es van resignar a perdre el seu monestir i van convidar els veïns del poble de Montesquiu a fundar un nou poble al voltant del convent. Amb el ganxo de donar-los bones terres, Montesquiu va passar a ser història i el 1573 es va constituir el primer ajuntament del que seria des d’aleshores Vallbona de les Monges, terra de bons vins i millor paisatge. La salvació del monestir per part de la comunitat femenina va ser tot un èxit, i després de més de 850 anys d’història segueix habitat de forma ininterrompuda i preservant l’esperit benedictí.

La farmàcia, el gran tresor del monestir
El monestir de Vallbona de les Monges és el monestir cistercenc femení més important del Principat i va proclamar-se guanyador de la 3a edició del concurs El monument favorit dels catalans (2018). Es tracta d’un edifici de dimensions reduïdes i bellesa singular. Hi destaquen, sobretot, l’església, exemple de transició del romànic al gòtic, i el claustre, amb una curiosa forma trapezoïdal. Però el valor patrimonial de Vallbona va molt més enllà. La col·lecció d’escuts heràldics de la noblesa catalana i l’antiquíssima farmàcia entusiasmen els estudiosos, i també els còdexs que s’hi conserven. A més, des del 2017 es pot visitar l’espai museogràfic ‘Santa Maria de Vallbona, el monaquisme femení’, que permet aproximar-se a la vida en comunitat de les seves habitants i exposa per primera vegada el gran tresor del monestir: la farmàcia i la seva col·lecció d’atuells, considerada la millor d’època moderna que es conserva a Catalunya.