Preguntes i respostes

Per què va ser revolucionari Copèrnic?

L'astrònom polonès va desasfiar les creences religioses del moment i va obrir la porta a una revolució científica

Carles Padró (text) / Santiago Riera (assessorament)
5 de març de 2019

Després d’haver estudiat a les universitats de Cracòvia i Bolonya, l’any 1510 Nicolau Copèrnic tornava a casa convertit en canonge de la remota catedral de Frauenburg (l’actual Frombork polonesa). Tot i estimar-la amb devoció, Copèrnic tenia massa sovint motius per maleir la seva terra (va néixer a la ciutat polonesa de Toruń el 19 de febrer de 1473). I és que les bromes i boires del Bàltic li impedien veure amb nitidesa el cel.

Malgrat que es dedicaria fins al final als seus deures eclesiàstics, en tornar a casa disposà del temps i els recursos per ocupar-se de les que sempre havien estat les seves principals obsessions: l’astronomia i les matemàtiques. Des d’una de les torres situada entre els murs que envoltaven el recinte de la catedral, Copèrnic va observar amb deteniment els cossos celestials mitjançant diversos instruments, entre els quals un quadrant —que es feia servir per mesurar l’altura del Sol damunt l’horitzó—, i un astrolabi.

1 Perquè va desmentir les teories geocèntriques d'Aristòtil i Ptolemeu
Representació de Nicolau Copèrnic
Representació de Nicolau Copèrnic

Anys d’estudi i 42 observacions des de la torre de la catedral de Frauenburg (són les que hi ha registrades) van permetre-li desmentir Aristòtil i Ptolemeu, establint una nova estructuració de l’univers amb el Sol i no la Terra ocupant-ne el centre. En aquest sistema heliocèntric la Terra quedava relegada a la categoria de planeta, que, com els altres, girava al voltant del Sol.

“Al bell mig de tot hi ha la cadira del Sol. Qui posaria aquesta llum en un lloc millor que aquest, el més bell dels temples, des del qual es pot il·luminar tot al mateix temps? [...] Com assegut en un tron reial, el Sol governa els astres que l’envolten com un cap de família”, afirmaria convençut. Copèrnic sostenia que el planeta que habitem té dos moviments: un de rotació diària sobre el seu eix i un d’anual al voltant del Sol. Segons els seus càlculs, cada planeta feia una volta al Sol a una velocitat diferent, fet que semblava explicar definitivament la manera tan estranya i diferent en què els planetes es movien.

Les seves conclusions destruïen les bases del pensament tradicional sobre l'univers
Al final dels seus dies, Copèrnic tenia clares dues coses: que les seves conclusions destruïen les bases del pensament tradicional sobre l’univers, i que esbombar-ho als quatre vents podia portar-li greus problemes perquè l’Església encara es mirava l’univers amb ulls aristotèlics, prenent com a principi immutable el fet que la Terra no es mou. És per això que la seva obra magna, 'De revolutionibus orbium coelestium' ('Sobre la revolució dels cossos celestes'), al principi només circulà entre les seves amistats més properes i sempre en petits fragments. Alguns d’aquests amics l’animaven a publicar-la, però ell s’hi resistia. Comprensible. I és que per a un fidel servidor de l’Església com Copèrnic, el fet de posar en dubte públicament el credo oficial era una bogeria, si no una traïció. 

2 Perquè va desafiar l'Església catòlica
Retrat de Martí Luter
Retrat de Martí Luter Wikimedia Commons

Tot i l'oposició de l'Església catòlica, a Europa bufaven uns aires renovadors que tal vegada podien haver beneficiat l’exposició de les seves teories. L’any 1517, Martí Luter havia endegat la Reforma que posaria fi a la unitat de l’Església catòlica medieval. Fora d’Alemanya, Joan Calví aviat s’uní a la nova causa i fundà la seva pròpia Església reformada, independent de la luterana. Presbiterians escocesos, hugonots francesos o anglicans confirmaven el moment de creixent fragmentació de la unitat religiosa que vivia el Vell Continent.

El suport de l'Església luterana
El bisbe Tiedemann Giese, gran amic de Copèrnic, era membre de l’Església catòlica però simpatitzava amb la Reforma. I tan Rheticus (el jove professor de matemàtiques que l’ajudà en les seves investigacions) com el teòleg Andreas Osiander eren membres protestants de l’Església luterana. Aquests estaven convençuts que les teories copernicanes no desafiaven l’autoritat d’una Bíblia que es preocupava més de Déu, de la naturalesa i del destí de l’espècie humana que no pas de qüestions astronòmiques. Finalment, Rheticus i Osiander es van encarregar de publicar el 'De revolutionibus' i les seves últimes pàgines van veure la llum el 1543, quan Copèrnic jeia al seu llit de mort.

El sistema copernicà 'De revolutionibus orbium coelestium'

El sistema copernicà 'De revolutionibus orbium coelestium' (Wikimedia Commons)

3 Perquè va obrir el camí cap a una nova era científica
Galileu (esquerra) i Kepler (dreta)
Galileu (esquerra) i Kepler (dreta)

Poc després de la seva desaparició, la poderosa Església catòlica intentava respondre a la fragmentació centralitzant l’organització del Tribunal de la Inquisició (fins llavors de caràcter local) i publicant l’'Índex'; una llista de llibres prohibits per als catòlics, entre els quals hi acabaria havent, a partir del 1616, el 'De revolutionibus orbium coelestium'. Així, doncs, els pocs defensors de les teories de Copèrnic de la segona meitat del segle XVI van haver d’obrir-se camí entre l’exaltació, la intolerància i el fanatisme. Enmig de tants entrebancs, les idees del canonge de Frauenburg quedarien prudentment adormides. Però només durant un temps: la via per on circularia la nova era científica havia quedat inaugurada.

Galileu i Kepler, els dos més il·lustres seguidors de Copèrnic
Poc més de dues dècades després de la publicació de 'De revolutionibus', vingueren al món l’italià Galileu (1564) i l’alemany Johannes Kepler (1571). Considerats els dos més il·lustres seguidors de Copèrnic, la seva contribució a la victòria de les tesis heliocèntriques fou definitiva. Mentre Kepler passaria a la història per redactar les lleis que descriuen el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol, el polèmic, enginyós, irònic i sovint sarcàstic Galileu acabaria acumulant mèrits per ser recordat com el principal artífex de la que avui coneixem com a revolució científica.

Subscriu-t'hi

Portada del número 204 del SÀPIENS (març 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto