La pel·lícula Atrapat en el temps (1993) va popularitzar aquesta festa coneguda com "el dia de la marmota" als EUA i al Canadà, que consisteix a observar el comportament d'un exemplar d'aquest animal en sortir del seu cau el dia 2 de febrer. Si fa sol, veurà l'ombra de la seva cua i se'n tornarà al seu amagatall, cosa que significarà que l'hivern durarà encara sis setmanes més. Si fa núvol, sortirà del cau i voldrà dir que l'hivern s'ha acabat. Aquesta celebració, portada per alemanys emigrats a Amèrica durant el segle XIX, és només una de les formes amb què es coneix una festa popular estesa per tot Europa, d'origen precristià, i que de fet celebra la primavera popular al Vell Continent coincidint amb els primers signes d'activitat de diversos animals després de la letargia hivernal.

Els celtes celebraven l'Imbolc, i els romans les Lupercals, ritus pastorals de preservació dels ramats contra els llops i de fecundació del bestiar i de les dones. Al Vallespir se celebra encara actualment la festa de l'Ós, on homes disfressats d'óssos es llancen damunt les dones amb la intenció de tornar-les fecundes, una pervivència en tota regla del que feien els "lupercs" romans, que perseguien i fuetejaven les dones amb un vit de llop amb les mateixes intencions.