El feixisme espanyol es va vertebrar al voltant de la Falange Española, partit fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera. El seu model era els Fasci Italiani di Combattimento de Mussolini. Amb tot, el nom al·ludia a la formació militar més emblemàtica de l’antiga Grècia, la ‘phálanx’, que barrava el pas com un ‘corró’ —aquest era el significat originari de la paraula grega.

Ben aviat la Falange Española es fusionà amb les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, més conegudes amb l’acrònim de JONS. Franco, un cop convertit en dictador, va trobar en aquestes organitzacions el suport ideològic que necessitava per al seu règim. La iconografia de la Falange-JONS estigué imbuïda pels valors de sacrifici i esforç de la vida camperola. Ja el franquisme s’encarregà d’exaltar la poesia de temes agrícoles de Columel·la, nascut a Gades (Cadis) al segle I dC.

El principal símbol de la formació de Primo de Rivera fou el jou i les fletxes, ja presents en l’heràldica dels Reis Catòlics. L’intel·lectual falangista Rafael Sánchez Mazas, emmirallant-se en el mite de la Roma imperial, atribuïa l’origen d’aquests elements a dues obres del poeta romà Virgili (segle I aC). El jou, extret de les 'Geòrgiques', personificava les tasques del camp, i les cinc fletxes, extretes de l’'Eneida', la guerra. El conjunt d’aquests símbols al·ludia a una forma de vida i a una forma de governar, prudent i a la vegada emprenedora.

 José Antonio Primo de Rivera