Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

D'on prové la fama de gasius que tenim els catalans?

L'origen d'aquesta creença es troba a un vers de Dant: "L'avara povertà di Catalogna", que feia referència a l'illa de Sicília quan formava part de la Corona d'Aragó

Dant amb la 'Divina Comèdia' a la mà esquerra. Amb la dreta, assenyala una processó dels pecadors a l'infern. Darrere d'ell hi ha el Purgatori
Dant amb la 'Divina Comèdia' a la mà esquerra. Amb la dreta, assenyala una processó dels pecadors a l'infern. Darrere d'ell hi ha el Purgatori

A l’inici del segle XIV, Dant dicta una imputació que ha fet història: “L’avara povertà di Catalogna”, en referència a l’illa de Sicília quan formava part de la Corona d’Aragó. Aquest vers del poeta italià apareix a 'Paradís', el tercer llibre de la 'Divina Comèdia'. Des de llavors ens ha perseguit la fama de gasius, que també recull el gironí del mateix segle Francesc Eiximenis: “par se taula de Barcelona”, en referència a un taula amb poques provisions. I aquesta taula pobra tindrà continuïtat, el 1528, quan Francisco Delicado, a 'La lozana andaluza', deixi anar l’expressió “convite de catalanes, una vez en vida y otra en muerte”, expressió proverbial utilitzada per referir-se a uns convits molt poc freqüents.

Tal fama, atribuïda a un poble magre i avesat a les penúries del treball, s’estendrà fins a donar, al segle XIX, una tonada popular: “Des del fondo de un barranco / canta un negro con afán / Ay quien pudiera ser blanco / aunque fuera catalán”. Aquesta visió contrasta vivament amb d’altres d’anteriors que destaquen l’opulència i la riquesa. Ja al 'Cantar de Mio Cid', el primer poema èpic castellà, es fa referència a una batussa entre el Cid i el comte Berenguer Ramon II a Almenar, el 1082.

Luxes comtals
Segons el relat, el comte i els seus homes anaven ricament vestits i Berenguer Ramon, de posat altiu i orgullós, en ésser vençut es lamenta que “tales malcalçados vencieron en batalla”. I Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, al 'Libro de buen amor', per parlar de les riqueses d’un dels seus personatges escriu, en ple segle XIV: “Non compraria la seña París nin Barçilona”, equiparant la magnificència de la capital catalana amb la seu de la cort de França.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto