El paleoantropòleg Philip Tobias mantenia que els homínids del gènere Homo havien tingut sempre la potencialitat de parlar a causa de l'estructura del seu cervell. Es referia a les àrees cerebrals denominades de Broca i Wernicke, que estan situades en la part frontoparietal i parietal del crani.

Segons aquest plantejament, tant l'Homo habilis com l'Homo rudolfensis haurien tingut aquesta capacitat ja fa més de 2 milions d'anys. Altres especialistes, però, com Noam Chomsky mantenen que el llenguatge és innat en la nostra espècie, l'Homo sapiens, que va emergir fa uns 180.000 anys, però no en el nostre gènere, l'Homo. De fet, sempre s'havia considerat que, per poder parlar, aquest Homo havia de tenir la base del crani plana, disposar d'aquesta àrea cerebral de Broca i Wernicke i d'un aparell vocal evolucionat, amb la laringe en una posició concreta.

Però la descoberta d'unes restes d'oïda mitjana al jaciment d'Atapuerca van permetre reconstruir el funcionament mecànic d'aquesta oïda i, de retruc, investigar per primer cop com percebia els sons l'Homo heidelbergensis. La sorpresa va ser descobrir, en comprovar la freqüència d'audició, que l'oïda d'aquest Homo heidelbergensis d'Atapuerca era semblant a la nostra. Per la seva antiguitat, és molt probable, doncs, que fa 400.000 anys els nostres avantpassats ja parlessin.