Des de quan tenim coloms a la plaça de Catalunya?
La història inclou un funcionari de l'Ajuntament de Barcelona, l'uniforme de la Guàrdia Urbana i una moda que ja no es porta
Des que ho va decidir un funcionari de l'ajuntament. Encara que sembli inconcebible, és cert. Ho explica l'incansable cronista de Barcelona, Lluís Permanyer, que a Biografia de la plaça de Catalunya comenta que, amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, Manuel Ribé, cap de cerimonial de l'Ajuntament i també responsable de la Guàrdia Urbana, va pensar que tenir coloms a la plaça de Catalunya afegiria una «pinzellada pintoresca» que els visitants sabrien apreciar.

- Wikimedia Commons
I com s'ho va fer perquè els coloms decidissin quedar-se en un punt concret? Ribé sabia que acostumaven a seguir el sergent Félix Torrubia quan, vestit d'uniforme, donava de menjar als cavalls que la Guàrdia Urbana tenia al parc de la Ciutadella. Per això, va demanar al suboficial que caminés el quasi quilòmetre i mig que separa el parc de la plaça de Catalunya llençant veces sense parar. Un cop al centre de la plaça, i amb els coloms que l'havien seguit al voltant, Torrubia «es va canviar l'uniforme per roba de civil i se'n va anar». Arribats a aquest punt, es veu que «ni un colom es va moure, i des d'aquell dia van ser puntualment alimentats per un empleat municipal: tot seguit, però, es van muntar llocs de venda de menjar i els ciutadans, menuts i de totes les edats, es diverteixen donant veces als coloms».

Al naturalista Pere Josa Anguera no el sorprèn gens la reacció que causava l'uniforme en els coloms: «Els ocells tenen capacitat per recordar detalls d'aquells que "els alimenten". Per exemple, les gavines s'acosten a les barques dels pescadors quan aquests es posen els impermeables grocs, que és quan recullen les xarxes del mar. Un impermeable, un jersei, un cotxe, un uniforme... Si hi ha menjar pel mig, els ocells s'ho arriben a aprendre de memòria.» Miquel Guerrero, secretari de la Federació Catalana de Coloms Missatgers, afegeix que «els coloms aniden a prop d'on saben que tenen menjar» i que «la seva descendència també es quedarà per la zona» tret, és clar, que l'aliment desaparegui o un predador més fort ocupi el lloc.

Ara ens poden entrar dubtes sobre l'encert d'aquella decisió per «donar una pinzellada pintoresca» a la plaça, però aleshores la gent tenia molt d'afecte als coloms del carrer. Com a mostra, un escrit d'Orellitra publicat el 3 de maig de 1929 a' La Vanguardia' que més que un article sembla una oda al colom: «Se puede decir que por tener marcados caracteres de sencillez, bondad inagotable, fidelidad a toda prueba, mansedumbre y despierta inteligencia, no hay un solo pueblo culto que no proteja a esta interesante especie del reino alado.» Des de l'any 1963, a Ciutat Vella existeix la placeta de Manuel Ribé. Si té coloms o no, ho haurem de descobrir in situ.
Podeu trobar més històries com aquesta al llibre 'Triviacat Barcelona', d'Anna-Priscila Magriñà.
Comentaris