La dansa de la Terra i el Sol determina en gran mesura el clima del nostre planeta. A l'estiu, l'hemisferi nord mira cap al Sol i els raigs solars arriben més directament, i a l'hivern passa al revés. Això es deu al fet que l'eix de rotació terrestre és inclinat 23,5 graus respecte al pla de l'òrbita al voltant del Sol. Si la Terra no estigués inclinada, els dies serien tan llargs com les nits i no tindríem estacions.

El mar suavitza la temperatura
Quan el Sol està més alt en l'horitzó, es produeix el solstici d'estiu, el dia que hi ha més hores d'insolació. Això vol dir que els raigs solars ens arriben més perpendiculars i durant més hores. Per què aquest dia no és en ple estiu i només en marca l'inici? La culpa és dels oceans. L'aigua triga molt més que la terra a canviar de temperatura. El mar s'ha refredat molt durant l'hivern, i encara que el Sol ens enviï el màxim de radiació, el temps continua temperat. Cal que passi més d'un mes perquè el mar s'escalfi i permeti també a l'aire escalfar-se. Aquesta capacitat de l'aigua emmagatzemar calor és el que fa que a casa nostra les tardors siguin època de gotes fredes.

Quan fa calor estem més lluny del Sol
L'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular, sinó el·líptica. Hi ha èpoques en què estem més a prop del Sol, i, d'altres, més lluny. L'excentricitat de l'el·lipse és molt petita (això vol dir que la trajectòria no és molt allargada), però entre el punt més pròxim i el més llunyà hi ha més de 9.000 quilòmetres de diferència. Seria fàcil pensar que a l'estiu estem més a prop del Sol, perquè fa més calor, però això no és així, sinó al contrari. De fet, poc abans del dia de Reis, en ple hivern, és quan estem més a prop del Sol, i la primera setmana de juliol és quan n'estem més allunyats. A causa de la inclinació de la Terra, a les nostres latituds passem uns mesos desitjant que faci Sol i els altres esperant que s'acabi la calor.