Francisco Franco havia adjectivat la sequera com a ‘pertinaz’, i va omplir la geografia ibèrica d’embassaments per combatre-la, com l’havia omplert de presons per combatre els seus enemics. Però igual de ‘pertinaz’ va ser l’obsessió de l’anarquisme per aniquilar-lo. A la darreria d’abril del 1947 -lògicament no van aixecar acta i no hi ha data exacta-, el grup anarquista Los Maños i Ramon Vila Capdevila, ‘Caracremada’, van planejar matar el cap de la Brigada Social a Barcelona i màxim expert en anarquistes, Eduardo Quintela, i el mateix Franco. Tenien armes ben greixades al País Basc francès, que havien guardat en comptes de lliurar-les al general De Gaulle, un cop derrotats els nazis dos anys abans. La reunió conspiratòria va tenir lloc en una abadia, al costat del riu Ador on acaba Euskal Herria, i la van batejar com a ‘Plan mil 1’. 

Dos intents fallits 
Van fer dos intents d’executar-lo, al Bages i a Barcelona. El primer era gairebé una batalla, amb cinquanta homes manats per Ramon Vila Capdevila. Però no va sortir bé. El segon es va avortar per raons humanitàries: no van detonar una bomba a la Via Laietana per evitar danys col·laterals entre la gent que victorejava el Caudillo, que va poder, doncs, entrar a la catedral sota el tàlem. Impossible detectar entre línies que alguna cosa havia passat a la comitiva en la crònica de ‘La Vanguardia’ del 18 de maig del 1947 (a la imatge), que parla de “algunos rasguños que han sufrido escasas personas al desbordarse la avalancha humana”.