Molts règims autoritaris o totalitaris s'han emmirallat en l'antiguitat clàssica, distorsionant-la i fent-la servir dintre del seu programa de màrqueting per als seus propis interessos. Hitler va admirar el govern hermètic i unitari d'Esparta amb el seu fort orgull nacional, trets que ell volia recuperar per a l'Alemanya nazi.

La posició hegemònica de l'antiga Esparta es va aconseguir amb un predomini dels ciutadans millors, només homes, que eren considerats iguals (homoioi) ; el III Reich en va exaltar el caràcter militarista, la consagració a la pàtria, la fèrria educació i la dura disciplina, a més de la selecció dels éssers humans, ja que a l'antiga Esparta els nadons amb defectes eren estimbats Taíget avall per tal que a la ciutat només es desenvolupessin els que eren ben dotats. A més a més, Grècia és el bressol de la civilització indoeuropea al nostre continent, i, com que va ser ocupada pels doris, era també per a Hitler un punt de referència per l'origen de la pretesa superioritat de la raça ària. D'altra banda, l'esvàstica és un símbol solar ben conegut i estès entre els pobles indoeuropeus.

Hitler va pretendre una educació similar a la d'Esparta amb les joventuts hitlerianes i també va practicar l'eugenèsia; és a dir, va planificar el naixement de nens de parelles racialment impecables per tal de revitalitzar els trets que considerava característics de la raça ària, terme encunyat al segle XIX pel filòsof Schlegel.