OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any per poc més de 3 € al mes!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Esparta va ser un mirall per al nazisme?

Grècia és el bressol de la civilització indoeuropea al nostre continent, i, com que va ser ocupada pels doris, era també per a Hitler un punt de referència per l'origen de la pretesa superioritat ària

Isabel Rodà
Esparta
Esparta Wikimedia Commons

Molts règims autoritaris o totalitaris s'han emmirallat en l'antiguitat clàssica, distorsionant-la i fent-la servir dintre del seu programa de màrqueting per als seus propis interessos. Hitler va admirar el govern hermètic i unitari d'Esparta amb el seu fort orgull nacional, trets que ell volia recuperar per a l'Alemanya nazi.

La posició hegemònica de l'antiga Esparta es va aconseguir amb un predomini dels ciutadans millors, només homes, que eren considerats iguals (homoioi) ; el III Reich en va exaltar el caràcter militarista, la consagració a la pàtria, la fèrria educació i la dura disciplina, a més de la selecció dels éssers humans, ja que a l'antiga Esparta els nadons amb defectes eren estimbats Taíget avall per tal que a la ciutat només es desenvolupessin els que eren ben dotats. A més a més, Grècia és el bressol de la civilització indoeuropea al nostre continent, i, com que va ser ocupada pels doris, era també per a Hitler un punt de referència per l'origen de la pretesa superioritat de la raça ària. D'altra banda, l'esvàstica és un símbol solar ben conegut i estès entre els pobles indoeuropeus.

Hitler va pretendre una educació similar a la d'Esparta amb les joventuts hitlerianes i també va practicar l'eugenèsia; és a dir, va planificar el naixement de nens de parelles racialment impecables per tal de revitalitzar els trets que considerava característics de la raça ària, terme encunyat al segle XIX pel filòsof Schlegel.

Subscriu-t'hi

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

L'assassinat de Carrero Blanco

L'atemptat que va condicionar la Transició

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto