OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Ferran II va ser un rei pactista?

Dos experts ofereixen arguments contraposats sobre la relació de la monarquia del rei Catòlic amb la Generalitat

Ernest Belenguer i Eva Serra
Detall d'un frontis d'una edició del 1495 de les 'Constitucions catalanes' en què es veu Ferran II en mig de dos escuts amb el senyal reial presidint les Corts
Detall d'un frontis d'una edició del 1495 de les 'Constitucions catalanes' en què es veu Ferran II en mig de dos escuts amb el senyal reial presidint les Corts Wikimedia Commons

SÍ, per Ernest Belenguer (catedràtic d'història moderna a la UB) En línies generals podem dir que Ferran era pactista, però d'uns pactes una mica revisats. S'ha parlat que el rei volgué redreçar Catalunya incrementan l'economia i reordenant les institucions. Se sap que en el cas de les de la ciutat de Barcelona, el rei va intentar controlar una part dels dirigents a través del mètode de la insaculació. Pel que fa a la seva relació amb la Diputació del General (la Generalitat), Ferran va deixar els greuges en mans del tribunal de la Reial Audiència.

En el cas de València va ser diferent. Només convocà dues Corts (1484 - 1489 i 1510), i la Diputació i les elits municipals eren gairebé seves, fins al punt que la capital del regne prestà diners al rei, fins i tot sense garanties de retorn. Allò que no podia fer al Principat de Catalunya, ho feia a València. Jo qualifico aquesta actuació de "desredreç", ja que bloquejà tot creixement.

A Mallorca passà una cosa similar, i aquest regne a més no tenia Corts pròpies. El millor qualificatiu del rei seria el d'un home pragmàtic, que va respondre a les situacions que es trobava.

NO, per Eva Serra (professora emèrita de la UB)
Després de la guerra contra Joan II, tot i la victòria reial, les institucions catalanes no van permetre a Ferran II cap sortida política absolutista. Tampoc no va poder prescindir de les Corts. Però, en la mesura que va poder, el rei va aplicar disposicions de tall autoritari o protoabsolutistes, com la suspensió de les eleccions de la Generalitat (1488 - 1493) i la suspensió de les eleccions de Barcelona (1490 - 1493) per posar-hi els seus fidels per nomenament reial.

Deixant de banda les institucions que la seva monarquia absentista requeria i l'arbitratge remença, la seva política es va caracteritzar per tocs autoritaris a través del patronat reial sobre les prelatures de l'Església i a través de la intervenció monàstica (sobre els benedictins de Montserrat). De fet, posava les bases d'un control polític de la societat a través de l'Església. Més significativa encara és l'expulsió dels jueus (1492) i la creació de la nova Inquisició (1484), una clara eina contra la dissidència política en nom de la fe.

 

Subscriu-t'hi

Portada del número 247 de SÀPIENS (octubre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 247 de SÀPIENS (octubre 2022)

Paco Candel, la veu dels altres catalans

Homenatgem l'escriptor en el quinzè aniversari de la seva mort

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto