Subscriu-t'hi
#NOERENBRUIXES, EREN DONES
Reparem la seva memòria. Signa el manifest
#NoErenBruixes, eren dones
Preguntes i respostes

Ferran el Catòlic va resoldre el conflicte remença?

Contraposem les opinions de dos historiadors sobre el paper del monarca en el conflicte amb els camperols catalans

Àngel Casals i Valentí Gual
Il·lustració de pagesos de remença
Il·lustració de pagesos de remença Wikimedia Commons

SÍ, per Àngel Casals (professor d'història moderna a la UB) Ferran II va ser prou hàbil perquè encara ara es discuteixi sobre les seves intervencions. I va haver de solucionar situacions complexes com la dels remences. Des del final del segle XIV va haver-hi una lluita constant, violenta o judicial, entre els senyors i els pagesos, molts que no disposaven de terra, però alguns amb terres i enriquits. Van ser aquests, més rics, més educats i més organitzats els que van liderar la lluita pagesa, demanant l'abolició dels mals usos –per no haver de pagar-los– i no pas la fi del sistema feudal, que sí que era l'objectiu dels sectors més extremistes de la pagesia.

Ferran, després d'esclafar sense compassió els sectors més radicals que havien iniciat una guerra, el 1486 va oferir una solució que afavorís els pagesos més moderats i que fos acceptable també per la noblesa. Una sentència arbitral en la qual s'oferia una compensació econòmica als nobles per la renúncia als mals usos, i al mateix temps reconeixia als pagesos el domini de les terres que ocupaven. Aquesta solució va estabilitzar el camp català.


NO, per Valentí Gual (professor d'història moderna a la UB)
La sentència arbitral del 1486 no va significar un triomf dels pagesos de remença. En primer lloc, perquè l'ala radical del sindicat de pagesos defensava una abolició del feudalisme que la sentència va restablir. Així, Ferran va estipular la possibilitat de redimir els mals usos però en termes generals va mantenir els drets dels senyors.

A més, els pagesos havien de restituir les fortaleses i els castells i pagar-los 6.000 lliures en concepte d'indemnització. Igualment, la sentència va decretar fins a 60 condemnes de mort de remences, que es van complir en dues ocasions. Una altra prova que demostra que Guadalupe no va resoldre correctament el conflicte remença és el fet que les reivindicacions dels homes de Pere Joan Sala continuessin, ja que no havien estat tingudes en compte.

Així l'atemptat del remença Joan de Canyamars contra el rei Ferran II, el desembre del 1492 a Barcelona, exemplifica i personalitza l'existència d'un gran malestar, així com l'existència de bandes armades de pagesos encara en revolta.

 

Subscriu-t'hi

Portada del número 232 del SÀPIENS (juliol 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 232 del SÀPIENS (juliol 2021)

Tots els misteris dels ibers

Us expliquem quins enigmes d'aquesta civilització s'han resolt gràcies a treballs arqueològics recents

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto