Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quina ciutat albergava l'hospici més gran d'Europa al segle XVIII?

Els edificis de la Salpêtrière de París, antics locals de pólvora, van ser la llar de 8.000 dones pensionàries el 1788

Joan Morales
'Transport de prostitutes a l’hospici de la Salpêtrière de París', d'Étienne Jeaurat (1757)
'Transport de prostitutes a l’hospici de la Salpêtrière de París', d'Étienne Jeaurat (1757) Museu Carnavalet d'Història de París / Wikimedia Commons

Fins al segle XVI, la pólvora per a les municions de l’armament francès es preparava al barri parisenc de l’Arsenal, però les constants explosions que s’hi produïen, i en especial la del 20 de gener del 1563, que va causar desenes de víctimes mortals, recomanaren el seu trasllat al marge esquerre del Sena, aleshores als afores de la ciutat, en una zona encara poc habitada que es va batejar amb el nom de Petit Arsenal. Temps a venir, aquest indret rebria la denominació de Salpêtrière, que evocava directament la matèria primera amb la qual es preparava la pólvora ('sal de pedra' amb una barreja de sofre i carbó).

En aquella època, la pobresa s’havia incrementat considerablement a París per l’arribada de gent sense recursos que fugia de la misèria del camp, i la ciutat suportava milers de pidolaires, rodamons, lladres i prostitutes. A fi de reglamentar la mendicitat, Lluís XIV va promulgar un edicte l’any 1656 que establia una nova categoria d’institucions, els hospitals generals, amb el propòsit d’albergar tota aquesta població marginal. Així, es va crear l’hospital de Bicétre, reservat a la població masculina; el de la Pitié, per a nens, i la Salpêtrière (aprofitant els antics locals de la pólvora, ja en desús), per a dones i nenes.

D'hospici a hospital
Tot seguit, fou prohibit demanar almoina als carrers de París i es publicà una ordenança que obligava al confinament dels captaires en aquests 'hospitals'. Els edificis de la Salpêtrière es van fer petits en poc temps, i al segle XVIII va esdevenir el més gran hospici d’Europa: 8.000 dones pensionàries el 1788.

Gràcies a l’experiència d’aquestes institucions, França va poder posar en marxa un sistema sanitari públic que contemplés les condicions dels interns (higiene, ventilació, aigua...) i va introduir l’especialització dels equips de salut.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto