Preguntes i respostes

Quin és l'origen del cadastre?

L'impost, de 1715, va multiplicar la pressió sobre una Catalunya en plena postguerra

Roger Costa
13 de gener de 2015
Els bostonians "pagant" al recaptador d'impostos, obra atribuïda a Philip Dawe
Els bostonians "pagant" al recaptador d'impostos, obra atribuïda a Philip Dawe Wikimedia Commons

La decisió del 1715 d'implantar el cadastre a Catalunya tenia com a objectiu, en teoria, aconseguir l'equitat fiscal entre estaments i amb altres territoris de l'Estat, i conèixer fil per randa el país com a pas previ a l'aplicació de noves polítiques. Sota la denominació genèrica de cadastre s'ha de distingir tres formes d'impost, les quals ja donen compte del seu abast: el real, el personal i el de guanys. El primer gravava els béns immobles i els ingressos derivats de rendes no lligades amb l'activitat professional, les quals gravava el segon, el personal. D'aquest n'estaven exclosos els eclesiàstics, la noblesa i els qui gaudien de privilegi militar. El de guanys afectava, a grans trets, el comerç i la indústria.

Tot i que s'ha destacat el seu caràcter progressiu com un avenç en la justícia impositiva, el cert és que aquesta característica ja era present en els tres darrers serveis votats en el període anterior. El que és innegable, en canvi, és que el nou impost va multiplicar per set la pressió fiscal del Principat, en un context de postguerra i de misèria. Per aquest motiu va ser conegut com a catàstrofe. El seu caràcter de quota fixa, tanmateix, va fer que progressivament anés perdent pressió fiscal, sobretot a les comarques litorals, en què el creixement econòmic va ser espectacular al llarg del segle XVIII.

Subscriu-t'hi

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

El 1714 des de Versalles i Madrid

Publiquem la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto