Al segle XVIII, París pudia. L'aire era mefític. A les cases més properes al cementiri dels Sants Innocents, la llet i el brou es feien malbé i el vi esdevenia agre; les fosses havien provocat infiltracions i esllavissades, i alguns cellers i soterranis s’havien hagut de tapiar de tan infectats com estaven del gas cadavèric. I és que el motiu de tanta pudor era precisament la saturació de morts que s'havien anat enterrant als cementiris de la capital. Només l'últim enterrador dels Sants Innocents assegurava haver-hi soterrat més de 80.000 persones en menys de tres anys!

Els cossos, a les catacumbes
Calia desmantellar els cementiris de la ciutat i els ossos es van anar traslladant, sempre seguint un ritual religiós lúgubre i imponent i a l'interior de diferents carrosses fúnebres que desfilaven enmig del silenci de la nit, a les pedreres de la ciutat, un laberint de túnels subterranis que van començar a foradar-se al segle XII per extreure'n guix i pedra calcària per a l'edificació de cases, temples i palaus. Feia segles que estaven abandonades i es va realitzar tot un minuciós treball de reparació i adequació abans de convertir-les en la gran ossera de la ciutat i abans que passaren a dir-se catacumbes.

Les catacumbes de París

Robespierre, Marat, Montesquieu, Rabelais o Perrault
Tot i que el nombre és impossible de verificar, es calcula que a les catacumbes de París reposen els cossos de més de sis milions de parisencs. Allà s'hi van portar els ossos dels parisencs que reposaven als cementiris de la ciutat i allà van anar a parar alguns cadàvers de la Revolució Francesa, com els de les massacres de setembre del 1792 i els d'algunes persones, com Robespierre o Marat. A poc a poc, el cens de les catacumbes anà augmentant i, amb ell, el nombre de personatges cèlebres, entre els quals, Rabelais, Sant Ovidi, Montesquieu, Jean de la Fontaine o Charles Perrault, que va morir un 16 de maig de 1703. Anys abans, el 1697, l'escriptor havia recollit diverses històries als 'Contes de ma mère l'Oye', amb relats que van esdevenir clàssics com 'La Bella Dorment', 'la Caputxeta Vermella', 'El gat amb botes' o 'La ventafocs'. Si en voleu saber més, llegiu aquest article sobre les catacumbes de París.