Juliol, mes de vacances i de Tour de França. Ha estat d'aquesta manera des de 1903, llevat dels períodes de les guerres mundials. Però la competició ciclista per etapes més important del món va tenir uns orígens que, un cop més, converteixen en xerrameca allò que l'esport no s'ha de barrejar amb la política.

A les acaballes del segle XIX, França estava dividida per un afer d'espionatge i antisemitisme que tenia com a epicentre un capità jueu, Alfred Dreyfus. Tothom hi deia la seva, fins i tot els diaris esportius. Un d'aquests, ‘Le Vélo' (La bicicleta), donava suport a Dreyfus. El lobby automobilístic de l'època, contrari al militar, va reaccionar i va crear l'any 1900 un nou diari, ‘L'Auto-Vélo', dirigit per un antic ciclista, Henri Desgrange. La resposta de ‘Le Vélo' va ser demandar el seu competidor per usar un nom que entenia que no era de la seva propietat. Desgrange va haver de canviar el títol de la publicació el 16 de gener de 1903, que va passar a dir-se ‘L'Auto'. No era un tema menor. La popularitat del ciclisme a França era enorme, des de 1891 se celebraven curses com la París-Bordeus o la París-Brest-París, i modificar el nom del diari podia afectar-ne les vendes.

En plena crisi, un periodista de la casa, Géo Lefèvre, va proposar organitzar una competició ciclista que servís per promocionar ‘L'Auto'. El 19 de gener s'anunciava la creació del Tour de França, que va arrencar amb 60 ciclistes l'1 de juliol a Montgeron, a prop de París. El 19 de juliol, el guanyador, Maurice Garin, a una velocitat mitjana de 25 km/h, completava un recorregut de 2.428 km i rebia un premi de 6.075 francs. Un dels distintius de la nova cursa, el mallot groc, també estava vinculat a ‘L'Auto': era el color del paper amb què s'editava, per distingir-se del paper verd de ‘Le Vélo'. Òbviament, les vendes del diari van augmentar mercès al Tour, i Desgrange va ser-ne l'organitzador fins al 1939.