No hi ha un acord unànime sobre el bressol geogràfic de la clau. Es creu que fou inventada a la Xina, a Mesopotàmia o a Egipte, o en tots tres llocs alhora. S'especula que les primeres s'haurien fet servir per tancar els temples, indrets sagrats i al mateix temps magatzems dels excedents de gra de la comunitat. La primera patent, en qualsevol cas, la tenen els egipcis, amb el seu avançat model de fa 4.000 anys. En el sistema egipci pany i clau eren de fusta, i el seu funcionament era molt semblant a l'actual, tot i que l'aspecte de la clau avui ens recordaria el d'un raspall de dents gegant. Els grans innovadors foren els romans, que les començaren a fer de metall i molt més petites que les egípcies. A partir d'aquí, la història del disseny i fabricació de claus varia molt poc fins a mitjan segle XIX, quan l'inventor Linus Yale, i després el seu fill, van inventar un tipus de clau que encara ara és una de les més comunes arreu del món. Aquesta millora va coincidir amb l'inici de les migracions massives a les ciutats i, consegüentment, amb la generalització de l'ús de la clau i els panys per tancar les portes de casetes i pisos. Diferents etnògrafs han documentat fins a dates recents claus de tipus egipci arreu del món, algunes de les quals fabricades en el segle XX.