Més enllà dels científics seleccionats per l'URSS i els EUA en la cursa tecnològica i militar que es va produir en el marc de la guerra freda, va ser a l'Amèrica Llati­na on els fugitius nazis van trobar més su­port per escapolir-se de ser jutjats. Hi ha dos motius que expliquen això: el primer, la pre­sència prèvia d'una notòria colònia d'immi­grants d'alemanys i austríacs que els hi van facilitar el canvi d'identitat i una feina, i el se­gon, la fundació d'Odessa el 1946, una orga­nització que va ajudar nazis pròfugs de la jus­tícia internacional.

Així, s'ha arribat a estimar en 10.000 el nombre d'alemanys que tenien ordre de crida i cerca que van aconseguir fugir cap a l'Amèrica del Sud, i van ser l'Argentina i el Paraguai els països que més en van acollir. De fet, al final del segle XIX Bernhard Förster hi va intentar crear la primera colònia ària del món, i també va ser el primer país on es va fundar un partit nazi homòleg al de Hitler, l'any 1929.

Alguns dels fugitius nazis més notoris que s'esvaniren per sempre més al Paraguai van ser Hans Rudel, l'aviador més condecorat de la Luftwaffe, i que va arribar a ser nomenat ambaixador itinerant del país; Otto Skorzeny, membre austríac de les Waffen-SS que els ali­ats van anomenar l'home més perillos d'Europa, i Josef Mengele, oficial de les SS i metge en el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau.