Per què el porpra és el color de l'aristocràcia clàssica?
T'expliquem la història del tint prodigiós que van comercialitzar els fenicis

Explica la llegenda que un pastor de Tir passejava per la platja amb el seu gos quan el quisso va mossegar un mol·lusc i li va quedar el musell tenyit de roig. El pastor, sorprès per un fet que li va semblar sobrenatural, va portar el gos davant del rei de Tir, Fènix. Els reis eren al mateix temps sacerdots, representants de la divinitat, i per tant tenien respostes per a tot, i certament Fènix va tenir molt bona pensada en deduir que d'aquell caragol de mar, el múrex, se'n pot extreure un colorant ideal per tenyir teixits, que es va convertir en l'activitat industrial més important dels fenicis. Fènix va adoptar el color porpra com a insígnia reial, i des d'aleshores va ser considerat en les cultures clàssiques com el color de l'aristocràcia.
Durant la Roma republicana, l'ús del porpra va ser limitat als funerals per les lleis de les dotze taules. De fet, la quantitat d'aquest color en la vestimenta va servir per identificar el rang dels ciutadans: al poble ras se li va vetar l'ús del pigment; els cavallers romans van usar dues franges en la toga; el senador les va poder portar de quatre dits d'amplada, i els reis de la monarquia o els vencedors durant la República van tenir el privilegi de vestir la toga triumphalis, totalment púrpura.
L'elevat preu i el simbolisme d'aquest color van incidir tant en la identificació personal que alguns emperadors se'n van autocensurar l'ús: el poble es podria molestar. Molt temps després, la família reial de l'època d'Isabel I d'Anglaterra va ser l'única a lluir sedes púrpura sense restriccions. Encara l'abril del 2016, les cascades del Niàgara van ser il·luminades d'aquest color amb motiu del norantè aniversari de la reina Isabel II. El cert és que el detall va coincidir amb la mort del cantant Prince, i els seus seguidors van preferir atribuir el decorat a la cançó Purple rain.
Aquest octubre, t'expliquem la història de la cerveseria del carrer Montsió que es va convertir en el centre bohemi per excel·lència de Barcelona, amb Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Pere Romeu com a grans exponents. Els Quatre Gats va ser el punt de trobada d'una amalgama d'artistes, projectes i activitats difícil de definir però que responien a un moment històric precís, el de l'esclat del modernisme en una Barcelona de luxe i la misèria. A més, hi trobaràs reportatges sobre els fenicis, el compositor Enric Granados, el castell de Montsoriu i la història de l'estafador més gran d'Escòcia. No et quedis sense el SÀPIENS d'octubre, ja al teu quiosc!
Comentaris