A Antonio Stradivari (Cremona, 1644-1737), la petita edat de gel va enganxar-lo de ple: va viure de cap a cap el període més cru, el conegut com a mínim de Maunder (1645-1715). El 1680 va instal·lar el seu propi taller de lutier i es calcula que, entre guitarres, arpes, violes, violoncels i violins, va fabricar uns 1.100 instruments. Més enllà dels preus astronòmics que se n'han pagat, dels violins en destaca un so particular, que els fa únics i ha suscitat nombrosos estudis per saberne el secret.

Una de les teories diu que la singularitat sonora dels Stradivarius té a veure amb el fred extrem que va patir la fusta amb què es van fer: tal clima va afectar els anells de creixement dels arbres, que en aquestes condicions són més estrets i estan més junts, cosa que dóna a la fusta una densitat més gran. Seria aquesta característica singular el que, segons alguns musicòlegs, atorga als instruments una ressonància diferent.

 

CÀTARS CATALANS
Aquest agost, dediquem el reportatge de portada als càtars que es van establir a casa nostra. La cojuntura política i econòmica de la Catalunya de l'època, l'anticlericalisme creixent i el seu vincle cultural amb Occitània van fer que les prèdiques dels 'bons homes' arrelessin amb força a les valls pirinenques. També us expliquem quin és l'origen del País Basc i us parlem de dues curses històriques però ben diferents: la de la URSS i els EUA per arribar a la Lluna i la dels vaixells que transportaven te de la Xina a Londres. No et quedis sense el SÀPIENS d'agost, ja al teu quiosc!