OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Per què en les maratons es recorren 42,195 quilòmetres?

La distància no és, com molts creuen, la que hi ha entre la ciutat grega i Atenes

Roger Costa
L'arribada de Fidipides a Atenes, obra de Luc-Olivier Merson
L'arribada de Fidipides a Atenes, obra de Luc-Olivier Merson Wikimedia Commons

42,195 km. Aquesta és exactament la mítica distància de la marató, doblement mítica pel seu origen i la seva duresa. El que no sap tanta gent és que l'esdeveniment està envoltat d'un altre mite doble, una doble errada en realitat: que aquesta és la distància entre Marató i Atenes, i que la idea fou del baró de Coubertin. El cert és que la idea va sorgir del filòleg francès Michel Bréal, un expert en cultura clàssica que va suggerir a l'instaurador dels jocs moderns de rememorar la llegenda del missatger grec Fidipides; i pel que fa a la distància exacta, no es va fixar fins al 1921, basant-se en la de la marató celebrada a Londres tretze anys abans. Aquesta cursa va acabar tenint la llargada esmentada després de diversos canvis que es van introduir entre la seva sortida al castell de Windsor (reservada a la família reial) i la seva arribada al White City Stadium. Així, entre el 1890 i el 1920 la distància de la marató va anar oscil·lant entre els 40 km dels jocs d'Atenes i els 42,75 km dels d'Anvers. Finalment, l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme va recollir en la seva norma 240 aquesta distància, tot i que és entre 2 i 7 km més llarga —depenent del camí— que la que separa Marató d'Atenes.

Subscriu-t'hi

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Anatomia d'un cop d'estat

Per què va triomfar l'alçament de Miguel Primo de Rivera?

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto