42,195 km. Aquesta és exactament la mítica distància de la marató, doblement mítica pel seu origen i la seva duresa. El que no sap tanta gent és que l'esdeveniment està envoltat d'un altre mite doble, una doble errada en realitat: que aquesta és la distància entre Marató i Atenes, i que la idea fou del baró de Coubertin. El cert és que la idea va sorgir del filòleg francès Michel Bréal, un expert en cultura clàssica que va suggerir a l'instaurador dels jocs moderns de rememorar la llegenda del missatger grec Fidipides; i pel que fa a la distància exacta, no es va fixar fins al 1921, basant-se en la de la marató celebrada a Londres tretze anys abans. Aquesta cursa va acabar tenint la llargada esmentada després de diversos canvis que es van introduir entre la seva sortida al castell de Windsor (reservada a la família reial) i la seva arribada al White City Stadium. Així, entre el 1890 i el 1920 la distància de la marató va anar oscil·lant entre els 40 km dels jocs d'Atenes i els 42,75 km dels d'Anvers. Finalment, l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme va recollir en la seva norma 240 aquesta distància, tot i que és entre 2 i 7 km més llarga —depenent del camí— que la que separa Marató d'Atenes.