Les imatges d'"el Vaquilla" liderant un dels motins més vistosos viscuts a la Model, ferit de bala i immobilitzat amb la cara tocant a terra després d'una fugida fallida o reivindicant amb orgull els drets dels presos davant les càmeres, formen part de la memòria col·lectiva. Icona inspiradora del cinema quinqui, va deixar-se estimar per l'atenció mediàtica fins al punt de convertir-se en símbol dels convictes comuns que omplien a vessar el centre penitenciari del carrer d'Entença als anys 80. I és que la vida i l'obra de Juan José Moreno Cuenca s'expliquen per aquest context, que ell mateix explica molt bé: el d'una ciutat i un país en profunda transformació cap a una democràcia que deixava encara més al descobert les vergonyes i els vicis d'un sistema que es resistia a desaparèixer.

Fill dels barris de barraques que la Barcelona oficial havia abandonat sempre a la seva sort, "el Vaquilla" va créixer amb l'obligació d'aprendre a sobreviure al preu que fos. La seva mare va morir durant una de les seves habituals estades a la presó, i tant els seus tres germans com el seu pare, primer, i el seu padrastre, després, van perdre la vida en assalts, fugides o enfrontaments amb la policia. Va ser un oncle seu qui li va posar el famós sobrenom i també qui el va ensinistrar en l'art de robar carteres.

Des que Moreno Cuenca va ingressar per primera vegada a la Model el 1975, quan tenia només 13 anys, les entrades, sortides i fugides d'aquesta i altres presons es van succeir en paral·lel a l'encadenament de condemnes per robatoris, atracaments i altres delictes, molts d'aquests comesos entre reixes. Com l'aixecament que va capitanejar el 13 d'abril de 1984.

Quan un trepitja la cinquena galeria és colpidor imaginar el transcurs d'aquell dia en què, després que "el Vaquilla" amenacés i reduís amb un ganivet amagat en un pot de xampú diversos funcionaris i aconseguís obrir les cel·les, els presos van fer-se forts al corredor armats amb ferros i estilets. Les seves demandes: heroïna, per a la síndrome d'abstinència; parlar directament amb el jutge especial de vigilància penitenciària, i poder explicar la seva situació per la ràdio. Una consciència reivindicativa que havia arrelat després d'anys de lluita de la Coordinadora de Presos Espanyols en Lluita (COPEL), contra les indignes condicions de vida a les presons.

"El Vaquilla" va passar gairebé tota la seva vida privat de llibertat. A la presó va estudiar i va intentar preparar-se per a una vida fora dels murs. Però la droga i els delictes, dels quals mai no es va poder desempallegar, li van impedir convertir-se en l'antiheroi que li hauria agradat ser. Tampoc el context estava del tot preparat per a la reinserció que defensava.