Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Per què es va construir el Transsiberià?

El tsarévitx Nicolau II es va comprometre a bastir una línia fèrria que unís Moscou amb Vladivostok per poder transportar mercaderies a l'hivern, quan es gelaven els grans rius navegables

Xavier Carmaniu (Text) / Agustí Alcoberro (assessorament)
Presoners russos treballant en la construcció de l'últim tram del Transsiberià a inicis del segle XX
Presoners russos treballant en la construcció de l'últim tram del Transsiberià a inicis del segle XX Wikimedia Commons

El gran dilema rus, des que Sibèria va quedar annexionada a l’imperi dels tsars, va ser decidir si el futur d’aquell vast territori havia de ser colonial o penitenciari. Al debat van col·laborar-hi, a mitjan segle XIX, tres grans entitats de l’època: la Societat Geogràfica de la Rússia Imperial, la Societat per al Progrés Comercial i Industrial de Rússia i la Societat de la Marina Mercant, autèntics lobbys al darrere dels quals hi havia el siberià Mikhail Sidorov, propietari de mines d’or i un dels empresaris més influents de la Rússia del segle XIX. Va ser ell qui, prometent enormes recompenses, va propiciar que perdularis de tot tipus s’embranquessin en viatges i expedicions impossibles que, ben esbombades per la premsa, feien la delícia del poble rus, que tenia molt tocada la línia de flotació de la seva autoestima.

No cal estranyar-se’n: la derrota a la guerra de Crimea el 1856, que va deixar Rússia sense cap influència als Balcans, i la venda d’Alaska als Estats Units per part d’Alexandre II el 1867, a més de comportar la caiguda en picat de la circulació de mercaderies per via terrestre, contrastava vivament amb les reeixides campanyes colonials a l’Àfrica de la majoria de potències europees, que la premsa russa explicava amb un gran luxe de detalls. Els russos anaven necessitats d’herois i una aventura com la del vaixell 'Utrenniaia Zaria', que es va convertir en la primera embarcació siberiana a arribar a Sant Petersburg, llavors la capital russa, des del riu Ienissei (Sibèria), n'és un bon exemple. El debat van guanyar-lo els partidaris d’explotar les riqueses siberianes, que van aconseguir que el tsarévitx Nicolau II es comprometés amb la construcció d’una línia fèrria que unís Moscou amb Vladivostok: el Transsiberià. L’objectiu era que l’hivern, que gelava els grans rius navegables, no impedís el transport de mercaderies. La primera pedra va posar-se el març del 1891 i les obres no es van completar fins al 1916.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto