Entre els segles XVII i XVIII una empresa privada, la Verenigde Oostindische Compagnie (Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals), va controlar amb duresa el comerç que s’estenia al llarg de l’oceà Índic i l’Àsia oriental. Fundada el 1602, l’empresa coneguda per les sigles VOC va rebre un règim de monopoli per part del govern holandès per dominar el mercat de les espècies i va desenvolupar una estratègia comercial molt agressiva. Després d’establir les seves bases a Java i de mantenir diversos enfrontaments armats amb anglesos i portuguesos, la VOC va obtenir uns beneficis meteòrics i es va anar expandint fins a obtenir el control de l’Índic. S’havia convertit en un estat més poderós que el mateix estat holandès.

A la recerca del control d'Occident
Amb el fulgurant èxit de la VOC en les dues primeres dècades del segle XVII, el govern holandès va decidir crear una companyia bessona però destinada a protegir els interessos comercials a l’altre hemisferi planetari. Així, el 1621 es funda la Geoctroyeerde Westindische Compagnie (Companyia de les Índies Occidentals, WIC en les seves sigles abreujades en neerlandès). Tenia com a objectiu aconseguir monopolis comercials a les illes del Carib i li van atorgar també jurisdicció sobre el tràfic d’esclaus, veritable negoci de l’època a la regió.

Precisament per això també li van concedir el control sobre els ports africans conquerits a la Costa d’Or, el Congo, Angola i Sud-àfrica. Tot i que la presència territorial dels Països Baixos al Carib es manté, la Companyia va desaparèixer el 1791, després de perdre el Surinam a mans dels anglesos. L’estat neerlandès va adquirir totes les accions i va liquidar formalment l’empresa.