El gener del 1884, Paul Gottlieb Nipkow, un opositor per a la companyia de ferrocarrils alemanya, va patentar el que va anomenar el telescopi elèctric. Era la base de la televisió, però ni ell ni ningú van desenvolupar la invenció i allí es va acabar la història. Uns quaranta anys més tard, un escocès, John Logie Baird, va tornar a inventar el televisor utilitzant un altre sistema i van començar les proves d’aquell nou aparell. Tothom es va entusiasmar amb les expectatives que aixecava la màquina en qüestió. Fins i tot, i quan encara faltaven anys perquè existís una emissora de televisió, hi va haver revistes que van dedicar articles setmanals al nou invent.

La futura televisió s’augurava que substituiria la ràdio, el cinema i el telèfon, per obsolets. Però quan les proves s’estaven accelerant a tot arreu va arribar el crac econòmic del 1929 i la implantació de la televisió es va aturar. Només dues potències van seguir invertint-hi: la Gran Bretanya, a través de la ràdio pública, i l’Alemanya d’abans dels nazis. Quan aquests van arribar al poder, i especialment sota l’impuls de Goebbels, van fundar un centre, que van batejar amb el nom de Paul Nipkow, per posar en marxa aquell invent. Goebbels estava convençut que la televisió seria una eina de persuasió com no s’havia vist mai. Els espectadors s'empassarien de manera acrítica tot el que sortís per la pantalla de l’enginy. Com fer la TV interessant?

Amb un gran esforç econòmic, el 22 de març de 1935 van començar les emissions regulars, però de seguida es van trobar amb dos problemes: primer, no hi havia espectadors perquè no hi havia aparells; i segon, què emetien per fer la televisió interessant. El tema dels aparells es va solucionar amb els anys, i ja quan els nazis havien desaparegut (d’Alemanya). De la qüestió de fer la tele interessant encara no n’han trobat la solució, però és possible que no trigui gaire. Els nazis el que van fer va ser regalar aparells a membres del partit i instal·lar a les oficines de correus televisions. I el que van programar és molt diferent del que es veu ara: esports, pel·lícules, programes de varietats i reportatges sobre el règim. Com ha canviat la televisió, realment!