Pere II d'Aragó, el Catòlic, i I del comtat de Barcelona, i Simó IV de Montfort, baró de Montfort i comte de Leicester, van sotmetre's al papa Innocenci III fins que l'interès oposat per les terres occitanes els va enfrontar al segle XIII.

Pere arribà al tron quan morí el seu pare, Alfons el Cast, l'any 1196. El 1204 es feu coronar a Roma per Innocenci III, i aquell mateix any es casà amb Maria de Montpeller, mare de Jaume I el Conqueridor. Buscant protecció, a partir del 1209 els comtes de Tolosa, Comenge, Bearn i Foix li van retre vassallatge en ser acusats pel papa de permetre l''heretgia' càtara. 

Simó de Montfort encapçalà, el 1199, la croada del papa contra els senyors occitants. Vers el 1210, després dels seus setges victoriosos, obtingué els vescomtats de Besiers i Carcassona. El 1211 Pere li donà el seu fill Jaume en tutela i proposà de casar-lo amb la seva filla, cercant una sortida pacífica al conflicte càtar. Montfort reclogué l'infant a Carcassona i continuà amb la croada. Pere, confiat, s'enfrontà a Montfort el 12 de setembre del 1213 a Muret. Amb una estratègia nefasta, Pere fou mort en la batalla. Era la fi del somni occità del regne d'Aragó i el triomf dels francs sobre aquestes terres. El 1214, Jaume I fou lliurat a la seva mare per intercessió papal. Quatre anys després, una pedra esclafà Simó en el setge de Tolosa.