Preguntes i respostes

Per què es van llançar les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki?

L'estalvi de temps i d'homes i la voluntat de demostrar poder van ser algunes de les causes

Sebastià Bennassar
7 d'agost de 2018
Núvol provocat per la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima, el 6 d'agost del 1945
Núvol provocat per la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima, el 6 d'agost del 1945 Wikimedia Commons

Malgrat la rendició d’Alemanya i el final de la Segona Guerra Mundial a Europa, els japonesos continuaven mantenint-se ferms en el seu propòsit de resistir fins al final. Aquesta pot ser una de les causes, juntament amb el fet que les bombes atòmiques estalviaven temps i homes respecte a una campanya de terra que es pressuposava que seria llarga, que expliquen el llançament de les bombes nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki del 6 i el 9 d’agost del 1945, que van matar immediatament 70.000 i 40.000 persones, respectivament, tot i que aquestes xifres molt discutides es van doblar abans d’acabar l’any per l’efecte de les radiacions i es van anar perllongant en el temps. El Japó va acabar signant la pau al començament del mes de setembre del 1945 i així es va poder posar punt final a la guerra. 

Primeres passes en la cursa armamentista
Val a dir que el llançament de les bombes havia estat gairebé definitiu, però que també hi va contribuir de manera directa la gran victòria soviètica a la Manxúria, que va liquidar les darreres defenses japoneses. De totes maneres, en el llançament d’aquestes bombes també hi ha qui hi veu una postura de força dels americans per assegurar-se una hegemonia mundial envers l’URSS i el seu formidable exèrcit. Els soviètics havien contribuït decisivament a guanyar la guerra amb el sacrifici de més de 20 milions de vides, però els americans arribaven al final del conflicte amb tot el seu territori intacte i un pas per endavant en la cursa dels armaments. D’aquí a la guerra freda hi havia només una passa.

Subscriu-t'hi

Portada del número 199 del SÀPIENS (octubre 2018)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 199 del SÀPIENS (octubre 2018)

Pompeu Fabra, l'home del tramvia

La vida del pare del català modern té diverses facetes desconegudes. L'homenatgem quan es compleixen 150 anys del seu naixement

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto