Després de la capitulació de Barcelona l’11 de setembre del 1714, tothom va tornar a la seva feina per recuperar una normalitat sovint alterada per la guerra. A diferència d’altres capitulacions viscudes per la ciutat, aquesta va alterar més que cap d’anterior i que cap guerra la normalitat del país. Amb el Consell de Cent dissolt, el Consolat de Mar diluït, la universitat tocada de mort, el barri de la Ribera destruït i els defensors de Barcelona empresonats o executats, els Borbó van imposar a Catalunya un nou ordre centralitzat que quasi va ofegar el país. No obstant això, la societat barcelonina es va conjurar per aconseguir el progrés econòmic i va acabar assentant les bases de la indústria moderna. Entre el 1714 i la fi del segle XVIII, la ciutat només va viure dos moments d'inestabilitat.

"Fora la fam!"
El primer va ser l'avalot de les Quintes (1773), i, el segon, la revolta popular coneguda com els Rebomboris del Pa, que es va produir el 1789, mesos abans que arrenqués la Revolució Francesa. El 28 de febrer d'aquell any, la població de Barcelona, que havia augmentat per la banda del proletariat i feia dos anys que patia els efectes d’unes males collites, va rebre indignada l’anunci de la pujada dels preus del blat, que incidien en els d’un aliment bàsic com el pa. La multitud va assaltar, saquejar i incendiar la fleca municipal al crit de “Fora la fam!”, malgrat l’oposició de les tropes enviades pel capità general, Francisco González y de Bassecourt, comte d’El Asalto.

L’1 de març, amb el comte refugiat a la Ciutadella, el poble es va congregar al pla de Palau i el bisbe de la ciutat i alguns nobles van donar-li garanties per escrit que el preu del blat no pujaria, però la gent va reclamar també una reducció dels preus de més aliments bàsics, com la carn, el vi i l’oli. Finalment, els disturbis van apaivagar-se el dia 2 mitjançant patrulles ciutadanes organitzades pels regidors i les classes dirigents. El comte d’El Asalto va ser substituït pel comte Francisco Antonio de Lacy, que va desencadenar una forta repressió: es va deportar un centenar de persones i va haver-hi set condemnes a mort. Sense ideari ni líders, la revolta no va superar la categoria d’avalot provocat per una crisi de subsistències pròpia de l’Antic Règim.