Joan II, casat amb Blanca de Navarra, havia estat el lloctinent general de Catalunya durant la llarga absència d’Alfons i, per tant, se’l considerava el braç executor de les polítiques autoritàries del rei. Joan començava amb mal peu.

Doble enfrontament
Joan II i Carles de Viana estaven enfrontats des que el primer havia impedit que Carles es coronés rei de Navarra després de la mort de Blanca, la seva mare, el 1441. La reina va incloure al testament una insòlita clàusula segons la qual Carles només podria ser coronat si hi estava d’acord el seu pare. I Joan mai no hi va accedir. Amb el temps, la cosa aniria a pitjor perquè Joan II es va tornar a casar i l’ombra allargada de Joana Enríquez planava sobre les decisions del rei.

La segona esposa
Enríquez era molt jove, més que el príncep. Tenia 19 anys quan es va convertir en esposa de Joan II, que aleshores ja n’havia fet 46. Era una dona llesta, culta i amb caràcter, però també molt impulsiva i poderosa: era filla de l’almirall de Castella. Quan va néixer l'infant Ferran (futur Ferran el Catòlic), que el seu marit estigués enemistat amb Carles de Viana li va semblar una picada d’ullet del destí. Amb Carles fora de combat, el seu fill tenia opcions de regnar. Lluny de fer de mitjancera entre el marit i el fillastre, la reina es va dedicar a conspirar.