Un cop arribat el desenllaç de la guerra dels Segadors, el 2 d'octubre del 1652 Francesc Puigjaner, conseller en cap de Barcelona, lliurà un memorial a Joan d'Àustria amb les condicions polítiques per a la pau. Tot i la clara derrota militar, les autoritats de Barcelona seguien proposant un acord que es basés en la cultura política catalana: respecte a les Constitucions i equilibri de poders amb el rei.

La resposta va ser l'exigència d'una rendició incondicional: "ponerse enteramente en las manos de S. M. y dejar a su cuidado todo lo demás". Això és tot el que s'aconseguí, un perdó redactat en forma ambigua i mantenir el sistema constitucional mentre el rei no donés una resolució definitiva: ras i curt, la capital ocupada, el país rendit i sense cap garantia de continuïtat de l'Estat català.

Nomenaments sota control
En el debat a Madrid sobre què calia fer amb Catalunya, el Consell d'Aragó era partidari de mantenir tot el rigor contra Barcelona, a la qual culpava de tots els mals, però ser clement amb la resta del país. Entre les dues propostes extremes, perdonar-ho tot o posar el país sota el control reial, es va triar el camí del mig: es va retornar al Consell de Cent i la Generalitat les seves atribucions, però ara sota el control del rei en el nomenament de càrrecs i bona part de la hisenda.

Repressió calculada
Per què no va explotar més la seva victòria Felip IV? Perquè encara estava en guerra amb França, i perquè si volia mantenir l'esperança de recuperar Portugal, no podia donar una imatge massa repressora. Tampoc estava en condicions, ni militars ni econòmiques, d'imposar solucions dràstiques. Per la part catalana, va ser fonamental la continuïtat de la cultura política pactista, i també la unitat interna dels grups dirigents, que va permetre resistir les envestides absolutistes de la monarquia i va fer que l'Estat català sobrevisqués encara seixanta anys més, quan finalment Felip V acabaria abolint amb una Nova Planta les institucions catalanes.
 

BON COP DE FALÇ
Aquesta Diada, dediquem el número especial a la guerra dels Segadors i la Primera República Catalana. Repassem els motius polítics i econòmics que van dur les institucions catalanes a trencar amb la Corona de Castella, revivim els fets del Corpus de Sang, la proclamació de la República per part de Pau Clarís, la batalla de Montjuïc, la relació amb França o l'infaust Tractat dels Pirineus. Tot plegat per entendre un conflicte que té més lligams del que sembla amb la posterior  guerra de Successió. No et quedis sense el SÀPIENS especial de l'Onze de Setembre, ja al teu quiosc!