Ramon Berenguer III va passar a la història com a 'el Gran' per ser un rei poderós i un gran conqueridor. Va culminar l’obra del seu pare, Ramon Berenguer II, de crear un estat català, basat en una administració sòlida, un control de la noblesa feudal mitjançant acords privats i imposicions públiques de caràcter judicial. El comte va ser un promotor de l’economia mediterrània amb els seus acords amb Gènova, i un impulsor del mercat de Barcelona, que va deixar en mans de funcionaris de la petita noblesa, arrabassant aquest privilegi al llinatge dels vescomtes de Barcelona. Amb la seva política fiscal, va ajudar a crear un primer capitalisme comercial. El poema pisà 'Liber Maiolichinus' va intitular-lo 'el Gran' després de la seva expedició a Mallorca.

A més, cap al final de la seva vida va entendre el canvi polític dels seus temps i va prendre tres decisions importants: signar un acord internacional amb Sicília (el primer de Catalunya com a estat); establir relacions diplomàtiques i acords bilaterals amb Castella, i afavorir l’arribada de l’orde del Temple. Va ser el creador d’un estat i l’impulsor, al Mediterrani, d’una manera de ser catalana.

Expansions territorials a través d'enllaços reials
A més de les gestes esmentades, Ramon Berenguer III també mereix el sobrenom d''el Gran' per l'expansió territorial que va aconseguir gràcies a aliances matrimonials. Després d’un brevíssim matrimoni amb Maria Roderic de Vivar, la filla del Cid, que li va donar dues filles, Ramon Berenguer III va maniobrar abans que ningú quan, el 1110, el comte de Provença va morir assassinat: es va casar amb la seva única filla, Dolça, per guanyar el domini del comtat. També va obtenir el de Besalú gràcies a un matrimoni ben calculat, el de la seva filla Ximena, d’uns set o vuit anys, amb el comte de Besalú Bernat III, que en tenia més de cinquanta i que va morir quatre anys després sense descendència.

De fet, Ximena va demostrar ser molt útil per als interessos del seu pare. El 1117, Ramon Berenguer va heretar el comtat de Cerdanya i va transformar un enemic potencial, el veí comte de Foix, en un aliat gràcies al matrimoni d’aquest amb la seva filla vídua. Finalment, el comte també va utilitzar la seva altra filla, Berenguera, per guanyar poder contra el seu rival Alfons el Bataller d’Aragó, quan, el 1128, la va donar en núpcies a Alfons VII de Castella. Tota una lliçó d’estratègia política.