Preguntes i respostes

Per què Roma és la seu de la cristiandat?

La mort a la ciutat l'any 64 de l'apòstol Pere dotà la 'capital del món' d'un simbolisme especial

Antoni Janer (text), David Abadias (assessorament)
11 de maig de 2019
L'església de Sant Pere, al Vaticà
L'església de Sant Pere, al Vaticà Getty Images

L'Any 64, en temps de Neró, durant la primera persecució contra els cristians, moria a Roma l'apòstol Pere. Això dotà la 'capital del món' d'un simbolisme especial. Segons l'evangeli de sant Mateu, Jesús havia dit a qui abans es deia Simó: "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva comunitat. A tu et donaré les claus del regne dels cels". Constantí, l'emperador que el 313 legalitzà el cristianisme amb l'edicte de Milà, ho tingué molt present. El 324, donant per bo el rumor de l'enterrament de Pere a l'Ager Vaticanus ('camp del Vaticà'), hi va fer erigir una basílica que portaria el nom de l'apòstol i el palau del Laterà, la primera residència oficial dels bisbes romans.

Legitimar el papa
Malgrat que el 330 Constantí traslladà la capital de l'Imperi a Constantinoble, Roma confirmaria el seu paper de Santa Seu en el concili de Sàrdica del 342-343. Allà es concedí al bisbe romà el títol de 'primus inter pares' ('primer entre els seus iguals'). Tanmateix, la seva primacia eclesiàstica no es consolidaria definitivament fins al segle VIII. El 754 el pontífex Esteve II s'alià amb el rei dels francs Pipí el Breu. Amb aquesta maniobra s'assegurava tenir un estat propi, els Estats Pontificis, la zona central de la península Itàlica. Per dotar d'una base jurídica aquests dominis (que s'enfortirien amb el fil de Pipí, Carlemany), a les acaballes del mateix segle VIII l'Església s'inventà un document, la donació de Constantí.

Falsedat documental
Aquest escrit estipulava que l'esmentat emperador, en traslladar la seu de l'Imperi a Constantinoble, no solament hauria reconegut el bisbe de Roma com el màxim representant de Déu a la terra, sinó que també li hauria lliurat els territoris que conformaven l'imperi Romà d'Occident. Segons la tradició, Constantí hauria fet aquesta donació al bisbe Silvestre I. Al segle XV, durant el Renaixement, l'humanista italià Lorenzo Valla demostraria la falsedat del document després d'una àrdua tasca detectivesca. L'Església, però, no va admetre la manipulació històrica fins a la darreria del segle XIX.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto