Era un poltre salvatge. Amb l’ensucrada Romy Schneider de les pel·lícules dels cinquanta només tenia en comú l’aclaparadora bellesa. Elisabet de Baviera, emperadriu d’Àustria i reina d’Hongria, mai no va aconseguir adaptar-se al rígid protocol de la cort de Viena. Sissí, com va ser coneguda, hi va arribar amb només 15 anys. Tot estava preparat perquè Francesc Josep es fixés amb Helena de Baviera, Nené. Però després del ball, el ram de roses roges amb què feia saber qui era l’elegida va ser per a la seva germana petita, Sissí, que es va casar amb setze anys.

Refugi d’emperadors
Poca gent entenia l’amargor amb què vivia l’implacable pas del temps, que la va portar a no deixar-se retratar a partir dels 35 anys i a seguir estranyes dietes. L’arxiduc Lluís Salvador era com ella. Més que viatjar, fugia. Tots dos eren persones cultes, amb inquietuds artístiques i nul interès per les convencions socials. El suïcidi del seu fill Rodolf, hereu al tron, el 1889, va accentuar el caràcter indòmit de Sissí, que vivia refugiada a Corfú. L’arxiduc també havia ancorat la seva excèntrica vida al Mediterrani, a Mallorca. Va fer construir senders i miradors amb l’estricta ordre de no talar cap arbre de la serra de Tramuntana. L’hivern del 1892 Sissí el va anar a visitar. Hi tornaria el 1893, gairebé d’incògnit.