Preguntes i respostes

Per què Solidaritat Catalana només va durar tres anys?

Les diferències socials, polítiques i ideològiques dels partits que l'integraven i les diferents reaccions davant la Setmana Tràgica van ser clau en el trencament d'una formació que unia catalanistes, republicans i carlins

Josep M. Solé i Sabaté
21 d'abril de 2019
La Comissió Executiva de la junta de Solidaritat Catalana, formada per Josep Roca i Roca, Francesc Cambó i Miquel Junyent, el maig del 1906 a Barcelona
La Comissió Executiva de la junta de Solidaritat Catalana, formada per Josep Roca i Roca, Francesc Cambó i Miquel Junyent, el maig del 1906 a Barcelona Wikimedia Commons

Solidaritat Catalana és la resposta del país als fets del 'Cu-cut' i 'La Veu de Catalunya' del 1905, quan un grup d’oficials de la guarnició de Barcelona van assaltar i saquejar la redacció d’aquests dos òrgans de premsa de la Lliga Regionalista: el primer, un setmanari satíric; l’altre, un diari d’informació general. La major part de l’Exèrcit, en lloc de condemnar aquests fets vandàlics, els van enaltir i van impulsar la llei de jurisdiccions del 1906, que convertia en jutge i part els militars: ells mateixos podien jutjar tot allò que consideressin contrari a la unitat d’Espanya o a l’estament militar.

El resultat fou la formació del primer moviment polític unitari català, format per catalanistes, republicans i carlins. Solidaritat Catalana, en les eleccions del 1907, va guanyar amb el 67% dels vots, obtenint 41 dels 44 diputats. Qui més se’n beneficiava era la Lliga, el partit hegemònic, amb prestigi i poder, i amb Prat de la Riba de màxim dirigent. No hi estava representat l’aleshores complex i dividit moviment obrer; i hi eren contraris el lerrouxisme i els partits monàrquics.

Les profundes diferències socials, polítiques i ideològiques entre ells van aparèixer aviat, però el seu ocàs definitiu va ser amb la Setmana Tràgica. En el moviment catalanista apareixia una dreta conservadora en l’aspecte social i una esquerra que optava per apropar-se al moviment obrer i popular.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto