Preguntes i respostes

Per què va caure en desgràcia l'orde del Temple?

La pèrdua de Terra Santa i l'entrada en escena d'un nou papa, Climent V, van accelerar la caiguda de l'orde militar a l'Europa medieval, on els templers havien acumulat terres i riqueses

1 de desembre de 2018

Els ordes militars havien acumulat terres i riqueses a l’Europa medieval, per això els líders europeus van fer mans i mànigues per suprimir el seu poder. Però hi ha dos fets que van marcar l’inici de la fi de l’orde del Temple.

1 La pèrdua de Terra Santa
Templers
Templers Wikimedia Commons

El primer fou la pèrdua dels últims reductes cristians a Terra Santa: Trípoli –on van perdre la vida els templers catalans fra Guillem de Cardona i fra Pere de Montcada, qui havia estat mestre provincial de Catalunya i Aragó entre el 1278 i el 1282– i Sant Joan d’Acre –on l’orde tenia la seu principal i on destinava des de feia dos segles tot el que recaptava a Occident per dur a terme les seves croades. La societat europea, gelosa des de feia temps dels privilegis que el papa havia concedit a l’orde, com ara excepcions fiscals i drets que no feien sinó augmentar el seu patrimoni, va culpar els templers de la pèrdua d’Orient, i també els altres dos ordes militars, l’orde Teutònic i l’Hospital de Sant Joan.

L’argument era simple: si tots tres havien nascut per defensar i expandir el cristianisme a Terra Santa, amb la pèrdua de Sant Joan d’Acre la seva existència ja no tenia sentit. Fins i tot la literatura de l’època es va fer ressò de la impopularitat dels monjos guerrers, com l’obra de Ramon Llull 'Liber de acquisitione Terrae Sanctae', del 1309, on el savi es decantava per la unificació de tots els ordes militars. Davant la imminent catàstrofe, l’orde Teutònic i l’Hospital de Sant Joan van aconseguir redimir-se autoimposant-se noves missions. Per contra, els templers van ser incapaços de reaccionar amb celeritat, una mancança que va esdevenir mortal per al futur de l’orde.

2 El nomenament de Climent V com a nou papa
Papa Climent V
Papa Climent V Wikimedia Commons

El segon gran fet que va marcar el declivi dels templers va ser l’elecció l’any 1305 d’un nou papa. Climent V va sortir escollit després d’un conclave que va tardar 10 mesos a posar-se d’acord. La pugna va enfrontar partidaris i detractors francesos, i malgrat que Climent V va ser un candidat de consens, el rei francès Felip IV el Bell, que ambicionava els béns dels templers, va saber treure rèdit de la nova elecció. Primer de tot va alertar el papa que tenia sospites que els cavallers de l’orde s’havien convertit en heretges, i davant la inacció papal, el 13 d’octubre del 1307 va detenir simultàniament tots els templers del regne a petició de la Inquisició. Durant les confessions, aconseguides mitjançant tortures, els templers van admetre crims com renegar i escopir a la imatge de Crist, o que alguns germans mantenien relacions homosexuals.

3 Què va passar a la Corona d'Aragó?

La notícia de l’operació a França va arribar a orelles de Jaume II a través d’una carta que Felip IV va enviar al seu homòleg català on li recomanava que actués exactament igual contra els templers. Al principi el rei es va mostrar indecís i va optar per no fer res sense petició directa del papa, però més endavant va arribar a la conclusió que l’orde estava condemnat a l’extinció, i que si havia de ser així ell no volia quedar-se sense el seu tros de pastís. Però l’alarma també es va escampar entre els templers de la Corona d’Aragó i Mallorca, on hi havia establertes 36 comandes o assentaments. Fra Ximén de Lenda, mestre provincial i per tant màxima autoritat de l’orde al territori catalanoaragonès, va convocar a capítol els comanadors per debatre la seva resposta al castell de Miravet, seu de la cúria provincial.

El resultat de la trobada va ser que no es quedarian de braços plegats esperant ser arrestats. El mestre va ordenar fortificar els seus castells i cases, alhora que va enviar una delegació encapçalada per ell mateix per parlamentar amb el rei, demanar-li ajut i recordar-li els seus serveis en l’expedició del regne de València. La reunió entre Jaume II i fra Ximén de Lenda va tenir lloc el 5 de novembre del 1307. El rei va evitar pronunciar-se, i malgrat la bona acollida que els va dispensar, a l’ombra va maniobrar per apoderar se de Peníscola, principal bastió de l’orde en terres valencianes. Finalment, l’1 de desembre del 1307 el rei Jaume II va ordenar a instàncies de la Inquisició la detenció i confiscació dels béns dels templers.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto