La batalla de Plassey (nom anglès de la localitat índia de Palashi, a mig camí entre Calcuta i Murshidabad, a l’est del país) va ser un enfrontament de poca categoria militar però d’unes importants conseqüències polítiques. Un cop els britànics van ser informats dels moviments del nabab de Bengala, Siraj ud-Daula, per aliar-se amb els francesos, la Companyia de les Índies Orientals va decidir enviar-hi l’exèrcit. Els soldats anglesos, amb el general Robert Clive al capdavant, van topar amb les tropes bengalines el 23 de juny del 1757, en una arbreda pròxima al riu Bhagirathi. Malgrat la immensa superioritat nadiua (15.000 homes a cavall, 35.000 soldats d’infanteria i més de cinquanta canons enfront de només 1.000 soldats britànics, 2.000 mercenaris indis i deu canons), Clive va saber aprofitar les característiques del terreny per refugiar-se.

Després de diverses hores d’atac infructuós d’artilleria, l’exèrcit de Siraj ud-Daula es va retirar a les seves posicions. I en aquell moment, un destacament britànic va prendre possessió d’un terraplè estratègic des del qual van poder castigar còmodament el camp enemic.

Els motius de la victòria britànica
La relativa facilitat amb què els britànics van vèncer té diverses explicacions. En primer lloc, l’oportunisme de Clive, que va saber protegir-se i atacar amb el mínim desgast. En aquest sentit, l’exèrcit europeu va tenir la precaució de resguardar les armes quan una tempesta monsònica va interrompre les hostilitats, previsió que no van observar els bengalins, amb la conseqüència que bona part de la seva munició quedà inutilitzada. Els britànics, a més, van subornar alguns dels oficials indis, enfrontats amb Siraj ud-Daula.