Les obres de l'actual catedral gòtica de Barcelona es van iniciar l'1 de maig del 1298 (durant el pontificat del bisbe Bernat Pelegrí i el regnat de Jaume II) sobre els fonaments de l'antiga basílica romànica del segle XI. Va ser pràcticament enllestida en 150 anys. Tot, menys la façana. De fet, el 1408, l'arquitecte normand Carles Galtés de Ruan (conegut com a mestre Carlí) en va fer un projecte amb més de 100 figures que mai no es va dur a terme. L'aspecte de la façana, presidida per un gran mur, es va mantenir inacabat fins a les acaballes del segle XIX.

En el context de la Renaixença, amb l'aparició d'una burgesia industrial i urbana delerosa de contribuir al mecenatge, la possibilitat de sufragar la construcció de la façana de la catedral va despertar l'interès de l'empresari Manuel Girona. Així, després de gairebé cinc segles de parèntesi, l'arquitecte Josep O. Mestres va projectar i construir la façana que coneixen avui, finalitzada el 1913.

Cultura nacional
La cultura dominada per l'historicisme que caracteritzà l'època del tombant segle XIX-XX, i que pretenia beure d'arrels nacionals i romàntiques, va condicionar l'estil neogòtic de la nova façana. Tanmateix, lluny de perjudicar-ne el conjunt, la barreja de models que presenta la catedral actual és un motiu d'interès per la seva singularitat. La façana actual de la Seu no segueix els patrons del gòtic català, sinó que s'hi van introduir elements forans més pròxims als cànons del centre i nord d'Europa que s'afegien als ja existents. La façana del segle XX va ser adossada al mur gòtic original amb unes gafes de ferro respectant alguns dels finestrals existents. Però l'oxidació de les subjeccions començaren a esberlar la pedra.