OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Què era, en realitat, el telèfon vermell?

La premsa es va inventar la denominació per referir-se a la comunicació directa d'urgència entre la Casa Blanca i el Kremlin, que es feia mitjançant un teletip

Carles Llorens
Telèfon vermell de l'època de Jimmy Carter, una representació de la comunicació directa entre els Estats Units i la Unió Soviètica
Telèfon vermell de l'època de Jimmy Carter, una representació de la comunicació directa entre els Estats Units i la Unió Soviètica Wikimedia Commons

Abans i durant la crisi dels míssils de Cuba del 1962, el contacte entre els Estats Units i la Unió Soviètica es feia a través de cartes i d’ambaixadors. Quan Khruixtxov volia adreçar-se a Kennedy, feia arribar una carta a l’ambaixada nord-americana a Moscou; de la mateixa manera que, quan el president nord-americà es volia dirigir al líder soviètic, feia portar una carta a l’ambaixada de l’URSS a Washington.

12 hores per rebre una carta
Aquest sistema tan rudimentari de comunicació mostrava les seves limitacions en una situació de crisi com la del mur de Berlín o la dels míssils. Un missatge tan clau per a la crisi cubana com el que Khruixtxov va enviar el 26 d’octubre, va tardar 12 h a ser traduït i lliurat a Kennedy. Era una època, però, en què també es va tardar dos dies per revelar i analitzar les fotos dels míssils obtingudes per l’avió espia U-2.

Per superar aquestes limitacions, just després de la crisi es va establir el telèfon vermell, la comunicació directa entre la Casa Blanca i el Kremlin. La denominació la va inventar la premsa. Se suposava que era vermell perquè es tractava d’una comunicació d’urgència. Es tractava, però, només d’un teletip.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto