Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Què eren i per què es produïen les bullangues?

Entre el 1835 i el 1843, Barcelona va viure 10 aixecaments populars provocats pel descontentament de la societat catalana en una etapa de crisi política, social i econòmica a Espanya

Antoni Sella (text), Giovanni Cattini (assessorament)
El pintor Josep Arrau va immortalitzar la bullanga del 5 d’agost del 1835 a la Rambla, que va acabar amb la crema de la fàbrica Bonaplata al carrer dels Tallers
El pintor Josep Arrau va immortalitzar la bullanga del 5 d’agost del 1835 a la Rambla, que va acabar amb la crema de la fàbrica Bonaplata al carrer dels Tallers Wikimedia Commons

L'any 1833 va resultar transcendental en la vida espanyola. La mort sense successió del rei Ferran VII va obrir el conflicte successori entre la seva filla, Isabel II, i el seu germà, el pretendent Carles Maria Isidre, donant pas així a l'entrontament entre liberals i absolutistes. Els carlistes eren partidaris de la tradició i apel·laven als sentiments diferencials i a les antigues institucions de la terra per atraure bona part del món rural català. Els liberals, majoritaris a les zones costaneres i a les grans ciutats, van veure aviat com el govern de Madrid, més preocupat pels fronts de guerra de Navarra i Bascònia, els deixava desemparats i havien de lluitar amb els seus propis recursos, la qual cosa no feia més que acréixer el sentiment provincialista.

Guerra sense quarter per a un model d'Estat

Catalunya i en especial Barcelona va esdevenir un camp de batalla no solament entre liberals i carlins, sinó també entre les dues faccions liberals —la moderada i la progressista— que pugnaven per imposar el seu model. Mentrestant, la burgesia, principalment la industrial, es dirimia entre la defensa dels seus interessos econòmics vinculats a les polítiques proteccionistes i la necessitat de controlar les reivindicacions obreres que podien acabar en disturbis.

Tot i el seu caràcter moderat, l’oligarquia social i econòmica catalana trobava dificultats per encaixar amb Espanya i es veia subordinada a les oligarquies castellanes, mentre al carrer els treballadors i les classes populars expressaven llur descontentament protagonitzant revoltes urbanes que a Barcelona prenien el nom de 'bullangues'. La ciutat en va viure deu, entre el 1835 i el 1843, i les últimes dues van ser reprimides amb bombardejos sobre la ciutat.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto