L'arribada de Cristòfor Colom a les Antilles, el 1492, va encetar un important problema diplomàtic amb Portugal. Els mariners lusitans havien obert la via oriental d’accés a les Índies el 1488, quan Bartolomeu Dias va superar el cap de Bona Esperança, a l’extrem sud d’Àfrica. Se suposava, doncs, que els mariners hispànics i lusitans tard o d’hora toparien, ja que es creia que es trobaven en una mateixa regió (l’Extrem Orient descrit per Marco Polo), a la qual havien accedit des de rutes contràries. Ja el maig del 1493, Ferran el Catòlic va obtenir del papa Alexandre VI (el valencià Roderic de Borja) la butlla 'Inter coetera', que concedia a Castella els territoris conquerits, i els comminava a respectar els drets adquirits dels portuguesos.

Sobre aquesta base, el tractat de Tordesillas, signat el 7 de juny del 1499 pels Reis Catòlics i Joan I de Portugal, ubicà el límit d’ambdues expansions en un meridià situat 270 llegües a l’oest de les Açores. Les repercussions tècniques del tractat van ser menors. En aquell moment es desconeixia l’existència del continent americà i s’utilitzaven uns càlculs del perímetre de la Terra molt inferiors als reals. A més, era gairebé impossible determinar la longitud d’un punt, a diferència del que s’esdevenia amb la latitud, ja que s’utilitzava la brúixola. Per si de cas, però, els portuguesos van desembarcar al Brasil l’any 1500.