El 20 de juny del 1931 s’acabava la redacció de l’Estatut de Catalunya al santuari de Núria, una llei catalana —però també espanyola— que havia de regir l’estructura jurídica i legal de la nova Generalitat. Esquerra Republicana de Catalunya era qui encapçalava, amb el suport dels partits catalans, una campanya a favor de l’Estatut perquè fos aprovat en referèndum popular el 2 d’agost. El poble li va fer costat i el sí va guanyar amb el 95% dels vots.

Competències per a la Generalitat
L’Estatut de Núria proposava una Espanya federal i el català com a única llengua oficial de Catalunya, a més de competències exclusives per a la Generalitat en ensenyament, divisió territorial, règim municipal, justícia, obres públiques, dret civil, ordre públic... I també s’estipula que l’autogovern de Catalunya recau en el Parlament català (legislatiu), en el president de la Generalitat i el seu Consell (executiu) i en el Tribunal Superior de Justícia (judicial).

Madrid retalla l'Estatut després d'una campanya anticatalanista
Francesc Macià, amb l’entusiasta suport del poble, va portar personalment l’Estatut a Madrid per ser aprovat a les Corts espanyoles. Però la llei catalana no es va començar a debatre fins al 6 de maig del 1932, enmig d'una campanya anticatalanista a la premsa espanyola, que denunciava que darrere de l'Estatut català hi ha un intent de secessionisme. Així, el 9 de setembre del 1932 les Corts espanyoles van aprovar un Estatut que ja no tenia res a veure amb el que havia estat referendat mesos enrere pel poble de Catalunya. Es rebutjava la fórmula federal, es reduïen competències de la Generalitat i s'instaurava la cooficialitat del català i el castellà en un model bilingüe.

Catalunya quedava reduïda a una "regió autònoma dins l'Estat espanyol". S'havia avançat respecte de la dictadura de Primo de Rivera perquè s'havien recuperat les institucions d'autogovern i es regenerava la cultura catalana, però el poder polític de la Generalitat restava limitat a la voluntat del Parlament espanyol.

Decebut amb la deslleialtat espanyola, Macià va convocar, tal com preveia la llei, eleccions al Parlament de Catalunya, que es van celebrar el 20 de novembre de 1932. Esquerra Republicana de Catalunya i els seus aliats se'n van proclamar vencedors.