Què signifiquen les creus de terme?
T'expliquem l'origen de la creu monumental que s'ubica a prop de l'entrada dels pobles

Abans de parlar de l'origen i el significat de les creus de terme, val la pena aclarir que no totes les creus que trobem a l'aire lliure, tot i que sovint s'hi confonen, són d'aquesta mena. Així, pels nostres camins es poden trobar creus de viacrucis, pedrons o comunidors, per posar tres exemples que, si bé formalment s'hi assemblen, no poden rebre aquesta denominació.
Tot i que s'ha especulat amb un possible origen romà o fins i tot anterior a aquesta època, podríem considerar que els antecedents d'aquestes creus estan documentats a Catalunya només a partir del segle X. Es posaven als límits de parròquies, de propietats privades o per delimitar l'espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d'algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. Si bé es diu que Jaume I va estimular l'erecció d'aquesta mena de monuments arreu del territori, la realitat és que les creus de terme més antigues daten del segle XIV, unes quantes dècades després del seu regnat.
Terra de cristians
La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. Es tractaria d'un cas del que avui anomenaríem semantització de l'espai públic, ço és, de deixar ben clar qui mana i quins són els valors que es pretenen fomentar. No deixa de ser significatiu en aquest sentit el fet que aquests elements es comencin a escampar en un moment de creixent animadversió envers els jueus, i quan la conquesta de territoris als sarraïns encara era ben viva en l'imaginari col·lectiu.
El creixement de les ciutats va provocar que moltes d'aquestes creus, aixecades originalment a l'exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades en el seu nucli urbà. És el cas de les Creus Cobertes de Barcelona i València, o el de la Creu Alta, a Sabadell. Ben curiós és el cas de Tàrrega, on la creu de l'antic Portal del Carme és coneguda per tothom com la creu del Pati (oficialment, plaça del Carme), mentre que actualment és ubicada a la plaça Major.
Comentaris